Fa uns dies, Diari de Girona explicava que els barris de l´Est de la ciutat fa quatre anys que estan amb talls de llum deguts, diuen Endesa i l´Ajuntament, a sobrecarregues. Quatre anys. No són els únics. Problemes semblants pateixen, més ocasionalment, Germans Sàbat i Torre Gironella. S´han fet reunions al Centre Cívic, veritables representacions teatrals amb regidor i empleat de facturació de l´empresa, que han deixat el més calent a l´aigüera. De passada, Ajuntament i altres divulguen «l´origen» de les sobrecàrregues: plantacions clandestines de marihuana empalmades directament a la xarxa.

L´Ajuntament té suficients mitjans per conèixer el consum fraudulent d´energia elèctrica i on es produeix i l´estat i capacitat de les instal·lacions subministradores dels barris afectats. Per tant, està en condicions de corregir les situacions anòmales amb mitjans de seguretat propis o amb altres policies i d´exigir subministrament adequat i suficient. Encara més, essent l´Ajuntament un gran client d´Endesa: tres milions anuals li paguem a Endesa pels consums en edificis i vials, quasi un 3% del pressupost municipal.

Un Ajuntament que vetlli perquè la ciutat funcioni i sigui confortable en té de sobra per saber què fer i fer-ho possible. Però s´han d´acomplir algunes condicions: 1.- Que la companyia tingui clar que l´Ajuntament prioritza la solució del problema. Això es demostra no fent reunions veïnals, sinó al despatx de l´alcaldia, deixant clares urgència i conseqüències si Endesa no ho soluciona. 2.- Una alcaldessa conscient de què la seva feina és assegurar el funcionament diari de la ciutat i estar al davant dels temes fonamentals, com aquest, no donant vols per ves a saber on. 3.- La pitjor manera de gestionar-ho és que la companyia tingui dos, tres, quatre interlocutors que van passant un darrere l´altra i qui ho firma tot a un Ajuntament, l´alcalde, se´n desentengui.

Quan un problema així porta quatre anys, demostra que ni per Puigdemont ni per Madrenas és prioritari. Les causes poden ser múltiples, però es resumeixen, com els Manaments, en dos: és secundari perquè l´objectiu polític i personal dels dos no és la ciutat sinó altres coses, i no consideren els veïns d´aquests barris ciutadans de primera.