Canvien el nom de la plaça de la Constitució, que es dirà de l´1 d´Octubre del 2017. Una decisió presa per majoria i amb els vots en contra dels partits del bloc del 155. És una bona notícia. Aquesta plaça nascuda dels deliris arquitectònics d´una altra època, representa un temps caducat. Una època en la qual, molta gent tenia il·lusió en la democratització de l´Estat espanyol. La figura de la noia que hi ha així ho proclamava. En l´actualitat, molta gent de la seva generació són perseguits o estomacats com si fossin delinqüents. El pas del temps ha demostrat que la famosa Carta Magna, a la que molts s´hi arrapen com si es tractés de les Taules de la Llei de Déu, era paper mullat. La plaça, d´aquí a poc, serà un símbol, el testimoni d´una època convulsa durant la qual la gent de Girona i de pobles veïns va defensar les urnes als col·legis per poder votar. Una defensa cívica i pacífica que va estar somoguda per la violència dels uniformats. Que se li canviï el nom implica defensar una realitat incontrovertible que, dia rere dia, s´intenta revisar, manipular i potinejar. La història, de vegades, s´explica prenent decisions que dignifiquin els que han estat víctimes de la repressió. Segurament, a partir d´ara, una plaça que no està feta per al gaudi dels veïns i que escup a qui hi passa, esdevingui un lloc carregat de sentit. L´alcaldessa Marta Madrenas l´encerta dient «que el canvi de nom és un acte de dignitat i que, a banda de retre homenatge a tots aquells qui van fer possible el referèndum, s´havia d´esborrar del nomenclàtor de la ciutat qualsevol referència a la Constitució». Està demostrat que la democràcia i aprendre anglès encara són assumpte pendents en la política espanyola.