29 de gener de 2018
29.01.2018

La banalitat del mal

29.01.2018 | 13:15

La detenció a Bilbao de dos nois de 14 anys d´edat com a presumptes autors de l´assassinat d´una parella d´avis de 87, ha commocionat l´opinió pública. Els dos joves vivien al veïnat, eren coneguts de les víctimes i, segons testimoni dels forenses, van actuar amb una terrible violència amb la intenció (pel que sembla) de robar-los. Una violència que, a la vista del resultat de l´autòpsia, bé podria qualificar-se d´acarnissament a l´avançada edat dels assassinats i les seves escasses possibilitats de defensa.

Explicat així, de forma concisa, el doble crim impressiona i desconcerta qualsevol llunyà observador del succés però al barri bilbaí d´Otxarcoaga ha suscitat un justificat sentiment de por. Entre altres coses, per l´onada de robatoris en habitatges que pateix el veïnat des de fa un temps i també per la mort recent de l´exfutbolista Ibon Urrengoetxea, que va morir després de ser agredit per dos joves, un de 13 anys i un altre de 16 que el van assaltar per robar-li al mig del carrer. L´exfutbolista de l´Amorebieta i d´altres clubs biscaïns tornava a casa caminant per les rodalies del pont de l´Arenal després d´un sopar amb els amics quan va ser abordat pels dos joves. Un d´ells li va donar un cop de peu i el va fer caure a ter­ra, on es va colpejar amb la vorada de la vorera al cap, una lesió que li va causar la mort de forma immediata.

L´assaltant de 16 anys està detingut en un centre de menors però el de 13 roman en llibertat sota vigilància en ser menor de 14, i per tant inimputable. La proximitat en el temps dels dos successos i la freqüència dels robatoris en habitatges ha generat una psicosi de por al barri de Otxarcoaga (un espai urbà creat en temps de la dictadura per eliminar el barraquisme) i en els mitjans ja es parla de la «màfia dels nens de Bilbao» i del «Ghetto family» per referir-se al fenomen.

Cal no precipitar-se en els judicis ni en les anàlisis. La societat basca va patir durant anys la violència política i, un cop cessada, aquests crims perpetrats per adolescents amb la finalitat de robar una mica de diners han de causar el lògic desconcert. Sobretot allà on el nivell de vida és dels més alts del país.

En qualsevol cas, l´existència de nens assassins no és un succés nou. Fa anys tots vam quedar commocionats en saber que, a la ciutat anglesa de Liverpool, dos nens de deu anys van segrestar-ne un altre de dos anys en un centre comercial en un descuit de la seva mare. Després el van portar a un lloc apartat, el van torturar de manera sàdica i van acabar lligant el seu cos a la via del tren perquè una locomotora el partís en dos. Més maldat no hi cap. Desgraciadament, hi va haver més successos com aquest i tots van donar lloc a la impossible recerca d´explicacions sobre conductes aberrants.

La filòsofa Hannah Arendt va publicar el 1963 un llibre amb el títol Eichmann a Jerusalem. Un estudi sobre la banalitat del mal en el qual analitzava els arguments que va esgrimir en la seva defensa el dirigent nazi al judici al qual va ser sotmès per l´Estat d´Israel. No tenia consciència d´haver obrat malament i es va limitar a complir ordres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema