29 de gener de 2018
29.01.2018

Cartes

29.01.2018 | 13:15

Felip VI marca «paquet» als segells
Lourdes Torres Plana Girona

Imagineu les 200 cartes diàries que reben els nostres presos polítics a Estremera i Soto del Real, fan un total d´uns 24.000-25.000 segells al mes. Al prinicipi, quan els enviava les cartes no costava trobar segells normals als estancs, sí, dic «normals» perquè ara tots són amb la cara d´aquest monarca que pretén fer-nos combregar amb les lleis d´un estat feixista. He dedicat temps a buscar entre molts estancs de diverses poblacions i tots em diuen que ara només reben aquests «cromos». Són de grans dimensions, platejats i d´un brillant que no deixa indiferent, on es busca la pretesa «magnificiència» d´un rei que sembla un cap gros, buit. No en trobareu cap altre model. Jo no enviaré aquesta imatge a cap dels sobres que vagin als nostres Jordis, al Quim o a l´Oriol, és una qüestió de cor i sentiment, de lluita republicana i també una qüestió d´orgull. Les casualitats no existeixen, les causalitats sí, cal marcar «paquet» als segells. Però com sempre, amb enginy i perseverança, hi ha una solució, es pot anar a correus a buscar sobres franquejats sense haver d´enviar aquest «careto». Perdre aquest temps us asseguro que no té preu.

Aixequem els caps
Mariona Juny Canals girona

L´altre dia vaig perdre l´últim autobús i vaig haver de tornar a casa caminant. Durant el trajecte vaig estar observant les persones amb qui em creuava i em vaig adonar que la gran majoria caminaven amb el mòbil a les mans.
Això m´ha portat a analitzar la dependència que tenim dels mòbils i l´ús excessiu que en fem. És veritat que moltes vegades els necessitem per comunicar-nos amb amics, per a la feina o, fins i tot, per a llegir el diari; però, fins a quin punt? Quantes vegades l´hem fet servir per evitar establir una conversa amb un desconegut a l´autobús, al tren o a la sala d´espera del metge?

M´agradaria que tothom fos conscient de la gran quantitat d´oportunitats que deixem perdre en aquestes situacions. L´oportunitat de fer noves coneixences, d´intercanviar experiències, de relacionar-nos amb els altres i de gaudir de la riquesa i la bellesa que ens envolta.

Crec que és important que, de tant en tant, aixequem els ulls dels nostres telèfons. És necessari que prenguem consciència del que hi ha al nostre voltant.

CDC i Puigdemont
Antoni Sanz

En els darrers dies hem sabut que Junts per Catalunya, el partit de Puigdemont, en realitat no és un partit sinó una coalició de partits, concretament de dos: CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) i el Pdecat. És una cosa que curiosament Puigdemont i companyia havien mantingut sota un mantell de secretisme però que té una gran importància política. Ara ja sabem que donar suport al Parlament català a JxCat és en realitat donar suport a una coalició que integra CDC, un partit condemnat per finançament irregular i cobrament de comissions il·legals. Volen posar ERC i la CUP al govern un partit sota l´ombra de la cor­rupció i amb alts dirigents polítics com Puigdemont i altres d´una Convergència que cobrava comissions? Potser estaria bé que Tardà, Rufián o dirigents cupaires ens expliquessin com es compatibilitza donar lliçons a tothora contra la corrupció amb el suport a la corrupta Convergència.

La justícia i la Carta Europea de les Llengües
josep M. Loste Romero PORTBOU

n A Bèlgica existeixen tres regions –Valònia, Flandes i la Regió de Brussel·les– i tres comunitats lingüístiques finançades per l´Estat central –la francòfona, la neerlandòfona i la germanòfona– això implica que Bèlgica disposa de tres llengües d´estat; amb a­questa premissa –si això s´implementés a l´Estat espa­nyol– els eurodiputats catalans, valencians o de les Illes es podrien expressar –amb tota normalitat amb força de llei– al Parlament Europeu, i a totes les institucions de la UE, en català. També és molt important saber que a Bèlgica les competències de justícia (departament/sector que sovint discrimina la llengua catalana i incompleix les lleis lingüístiques catalanes i europees) és competència exclusiva, al 100%, de les regions; és a dir, a Valònia la justícia és exclusivament en francès, a Flandes en neerlandès i a la Regió de Brussel·les és bilingüe. A més, es respecta –escrupolosament– la Carta Europea de les Llengües –i en conseqüència– a la zona germanòfona es pot fer servir l´alemany, la serva llengua pròpia, davant dels tribunals de justícia.

Això és ser mestre?
Joan Chirivella Cucurella Sant Just Desvern

n Una persona que concep l´error com a fracàs i per aquest motiu no està disposat a assumir-lo, no pot o no hauria de ser mestre. L´error serveix per créixer, és una font d´aprenentatge.

El fet d´equivocar-nos és totalment humà, tant s´equivoquen els adults com els més petits; no fer-ho seria totalment anormal. I doncs, per què hi ha gent que no només no l´accepta sinó que perjudica qui li fa l´observació? Això és educar? L´educació es basa en la formació de la persona, atenent les seves aspiracions, no trencant les il·lusions i desitjos i destruint el que aquest concep com a futur. L´educació se simplifica en un concepte «donació total», no una entrega parcial que és insignificant.

«Jo no crec en els que eduquen, jo crec en allò que significa educar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit