Les actituds entusiastes per la política no han crescut i s´han mantingut en un nivell minoritari». «La participació política per vies formals no augmenta, sinó que es manté sota mínims». «Els valors en declivi són la ´independència´, la ´imaginació´ i, sobretot, la ´fe religiosa´ i l´´abnegació´. Els dos primers passen a ser minoritaris, mentre que els dos últims cauen vertiginosament». «Les identitats nacionals catalana i espanyola se superposen i es donen de forma compartida en tres quartes parts dels catalans, ja sigui per igual o posant més accent en la catalanitat o en l´espanyolitat». «L´atribució de catalanitat no és gens essencialista». Totes aquestes idees han estat extretes de les conclusions que els professors Javier Elzo i Àngel Castiñeira van redactar fa menys de nou anys per a l´informe Valores blandos en tiempos duros, una interpretació de «la societat catalana» segons l´Enquesta europea de valors. La contraposició entre els eixos principals de la seva visió i la realitat que estem vivint demostra el difícil paper dels sociòlegs i els politòlegs en el present. El procés i les seves conseqüències han dinamitat qualsevol possibilitat d´anàlisi racional o científica, fins al punt que, avui, hauria estat més encertat titular el seu llibre Valors durs en temps tous.
