La batalla política. Més enllà de si el president Puigdemont és investit de nou, càrrec efímer i sense possibilitat de fer una tasca de Govern, però president al cap i la fi, hi ha la batalla política a un doble nivell: entre unionisme i independentisme; i en l´independentisme. Una investidura telemàtica, telepàtica, o a la distància que sigui, és la manera de dirigir-se a unes noves eleccions on alguns creuen sortir reforçats amb el frontisme. Però potser s´equivoquen, i allò que provoquin sigui un desencís en uns seguidors que són en un tren de sentiments, un Dragon Khan polític, que no es pot perllongar, sense realitats. ERC ha de marcar política pròpia, si vol ser alternativa. Ara, fer una legislatura amb un nou candidat, encarant els problemes, és el favor que els polítics poden fer als ciutadans i al país.

Per sota dels focs d´artifici de la batalla política hi ha la gestió. Hi ha el tema de les guarderies infantils, que han patit tant l´aprimament de subvencions i s´enfronten a un dia a dia molt dur. Com les empreses del tercer sector, que tanta tasca d´integració fan. Han aparegut brots de sarna a diferents hospitals del país. Un de sol, aïllat, és una anècdota lamentable, però fins a sis de diferents són un símptoma que les retallades en sanitat comencen a afectar seriosament l´estructura de serveis públics. Tenim l´augment del preu del lloguer a les nostres ciutats. En alguns pobles, propers a centres turístics, comença a estendre´s aquest efecte. Sortim de la crisi més llarga després de la del petroli dels anys setanta, des de l´aprimament de sous. I en canvi, el lloguer de vivenda pateix un escalfament perillós, que es pot intentar apaivagar, o regular, mínimament, per potenciar el lloguer social.

Paraules màgiques. Les rebaixes d´impostos, política estrella d´un Trump ciclotímic, aquí sonen a utopia, però es podrien assajar en l´àmbit municipal, perquè el ciutadà, que viu pendent dels rebuts mutants de l´electricitat, del gas rampant, o que no li peti el vehicle, perquè no el pot reparar. Que el ciutadà, nosaltres, respirem una miqueta, entre els IBIs que no deixen d´apujar-se, i una cistella de la compra que cada dia costa més d´omplir, perquè surt massa cara.