Tinc la sensació que darrerament han deixat anar tots els fatxendes del món o bé que aquests han perdut qualsevol mínima vergonya per sortir impunement i públicament amb l´altaveu de les xarxes i els mitjans de comunicació a faltar al respecte, menystenir, insultar i riure´s dels altres. Ho fan amb una facilitat que només es pot explicar en el marc d´una societat mancada de valors, d´ètica i de moral.
No crec que calgui citar-los, però a hores d´ara tothom deu pensar en aquell directiu de banca que ha creuat tots els límits inimaginables depreciant les sis-centes mil persones que ho han patit fins ara, dient que això dels desnonaments és una llegenda urbana. O potser en aquell portaveu del partit del govern més vergonyós de la petita història de la democràcia espanyola, quan s´atreveix a amenaçar el president de la Generalitat recordant-li com varen acabar alguns dels seus antecessors o el nou president del Parlament, recordant-li que té dos fills i que ell mateix. Cada dia ens apropem més als mètodes i a les maneres de la màfia siciliana.
Un i altre segueixen còmodament instal·lats en els seus càrrecs, amb els seus sous, amb la seva insolència i desvergonyiment i, de ben segur, al seu voltant, deuen tenir uns quants llepaculs que encara els riuen les gràcies però, el que no es pot entendre de cap de les maneres és que la resta de la societat ho toleri, que els permeti seguir creuant totes les línies vermelles del respecte i de la veritat.
I és impossible ser optimista quan aquesta realitat ve avalada per dades com les que Intermon Oxfam ha donat a conèixer al Fòrum de Davos, on queda de manifest que l´1 per cent dels rics d´Espanya posseeixen el 25 per cent de la riquesa del país. Ja no només és qüestió de fatxenderia, també és qüestió d´escletxa. Però, vostès mateixos, podem continuar sense fer res.
