01 de febrer de 2018
01.02.2018

Putxinel·lis

01.02.2018 | 06:30

Nou episodi en el serial polític «Els pinxos i els ximples». Els primers són els poders de l´Estat, que compleixen la definició del «pinxo»: «Home que tracta d´imposar-se infonent por». Seu és el poder, que és la capacitat d´obligar els altres, i l´usen de totes les maneres possibles per frustrar els propòsits de l´independentisme català. Tant se val si han de forçar el sentit de les lleis o les funcions de les institucions: defensen la integritat dels seus dominis, i aquesta mena de guerra que no es guanya amb bones maneres i somriures educats. Aquests són els pinxos. Quant als ximples, ens podem acollir a la definició del clàssic: «Ximple és aquell que fa ximpleries». Dimarts l´independentisme va fer la ximpleria d´esbatussar-se per una qüestió d´agenda parlamentària. Va ser l´excusa per mostrar públicament les pèssimes relacions entre Junts i Esquerra. A Madrid aplaudien amb les orelles.
L´Estat fa pinya i el procés fa putxi­nel·­lis. La pilotada llarga de Roger Torrent era una manera d´esquivar la trampa que el Govern espanyol i el Tribunal Constitucional havien parat al Parlament. El TC va adoptar mesures cautelars perquè no es decideix, i el president del Parlament va respondre: aviseu-me quan s´alcin. Però el partit legitimista exigeix sacrificis heroics encara que siguin estèrils, i volia que la mesa de la cambra desobeís el tribunal (querella assegurada) i realitzés una investidura en absència que no tindria efectes pràctics. Torrent es va embolicar la manta al cap i va dir que no sense consensuar-ho. I es va muntar un sidral que deixarà marques d´esgarrapada a la pell de tots els protagonistes. Que el president del Parlament digui que Puigdemont no se li posava al telèfon és al·lucinant. Mentrestant, al car­rer, hi havia milers de persones decebudes perquè els havien dit que aquella tarda s´investia Puigdemont, i al final no havia passat. Medalla de plàtan per als responsables de tot plegat.
Això no va de tenir raó sinó de tenir força, com totes les revolucions. Per respecte als votants i als ferits del referèndum, els dies 10 i 27 d´octubre Puigdemont i el Parlament van proclamar la república sabent que no la podien materialitzar perquè no disposaven de la força necessària. I la setmana passada Torrent va convocar la investidura sabent que l´Estat usaria totes les seves eines per impedir-la. Mogut per designis que no controla, sembla un protagonista de tragèdia grega: faci el que faci, està condemnat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook