02 de febrer de 2018
02.02.2018

Cartes

02.02.2018 | 06:30

Volem net Vacamorta!
Montse Tena Serrano Representant de la PAAC
La Generalitat no vol buidar les 337.000 tm de residus abocats il·legalment entre 2000 i 2003 d´un total de 2.690.000, com si no fossin seves. Com s´ha de ser per deixar la feina a mitges, i fer-la expressament malament! Si deixes la casa neta a mitges, continua bruta.
Es consideren el únics amos del territori quan de veritat només són, de manera més que demostrada i reiterada, uns mals gestors!!
La PAAC vol comunicar als responsables de fer i desfer aquest abocador que dret a llei s´han de treure també aquestes 337.000 tm de residus, perquè són abocaments tan il·legals com els altres.
Els tribunals ja van fer tancar aquest abocador, en sentència «ferma» el 30 de desembre del 2002, per motius urbanístics i sobretot per no estar a 2 km com deia la llei, sinó només a 400 m d´on viu la gent.Anem per feina doncs! l´Ajuntament, el CEPA i la PAAC reclamem participar fent una imprescindible i ferma Comissió de Seguiment amb l´objectiu que el projecte se cenyeixi al que dictaminen totes les sentències fermes.


«Primum Catalonia»
Josep Baella Isanta GIRONA
Enric Vila Casas, en el seu assaig Delenda est Catalonia (gener de 2008), ens fa un recorregut que va del tripartit a l´Estatut i de l´Estatut a l´independentisme. Albira esdeveniments futurs i ens aconsella com poder sobreviure com a nació que som. Un vell aforisme llatí diu: «Primum vivere, deinde philosophari». Traduït a la nostra llengua, seria quelcom així: primer, viure, ser i sentir-nos catalans amb tots el drets que ens corresponen com a poble, reconeguts i respectats per altres pobles. I després, un cop aconseguit el primer objectiu, ja filosofarem i decidirem entre nosaltres lliurement quina política és més convenient per mantenir el nostre progrés, la nostra cultura i la nostra identitat. No podem admetre que altres pobles ens dictin les normes de la pròpia i diferenciada convivència. No val brandar la Constitució Espanyola com si fos un dogma catòlic. A Espanya, des de la de 1812 a l´actual, amb aixecaments i repúbliques per entremig, n´hi ha hagut prop d´una dotzena. Els catalans hem de centrar-nos en el primum sobre el deinde. Hem d´evitar disquisicions semàntiques, polítiques i culturals amb els que no són catalans o no se´n senten. En cas d´agressió, la defensa i protecció de la nostra llengua i cultura ha de ser considerada motiu de casus belli. Si ens ajustem a aquest criteri deixarem de ser un poble dominat, i gaudirem de la llibertat que ens ha estat segrestada.


Senyors polítics
Juan Carlos Alonso Anglada FLAÇÀ
Recordeu que no sou més que gent com nosaltres, amb la petita diferència que heu estat elegits per representar-nos. Per fer sentir la nostra veu i els nostres anhels. Per fer possible el que el poble vol, el nostre vot. I el poble us ha encomanat que feu viable, sense embuts, la seva paraula i el seu pensar. No el vostre. No el d´un partit o l´altre. És el Poble. La Ciutadania qui us n´ha fet portaveus. No actors indiscutibles, ni infal·libles, ni únics. Llegiu, si no l´heu llegit ja, l´Indesinenter (és un adverbi llatí que significa «sense aturar-se, incessantment») d´Espriu, us donaria a entendre el que el poble ja no està disposat a acceptar. I és molt clar: si voleu estar llepant la mà de l´amo per mantenir ves a saber quins privilegis, el poble no us ho acceptarà.
El poble ja ha decidit i ho té molt clar: «...L´aigua, la terra, l´aire, el foc són seus, si s´arrisca d´un cop a ser qui és. Caldrà que digui de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou,... no gos mesell, sinó l´únic senyor. Si voleu ser mesells i llepar la mà de l´amo i senyor, tingueu molt clar que el poble no us fa costat. La vostra hisenda no és el nostre Poble. I si no esteu al nostre servei, no sou nostres. Seguim recordant Espriu: «Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d´aquest poble». Ara digueu?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook