03 de febrer de 2018
03.02.2018

Cartes

03.02.2018 | 06:30

Els que ho tinguin tot ben clar...
Lluís Torner i Callicó girona
El darrer dimarts de gener, arran de la suspensió, per part del President del Parlament de Catalunya, de la sessió on havia de tenir lloc la investidura, com a president de la Generalitat, del Sr. Carles Puigdemont, es va produir un gran rebombori, atesa la decepció que molts, en més o menys grau, experimentàrem.
No som qui per a opinar sobre la procedència o no de la sus­pen­sió, ni sobre els motius al·legats per l´esmentat President. Al que volem referir-nos és a la situació que es produí, arran d´uns whatsapps, que el Sr. Puigdemont envià al Sr. Comin, que foren copiats –de manera entenem poc ètica– per un fotoperiodista, pertanyent a una cadena de televisió, que no dubtà a publicitar-ne el contingut –amb afany un xic morbós– mostrant-ho com una gran victòria en contra del procés.
Entenem que els esmentats missatges, foren escrits, per l´expresident, en uns moments en què el seus sentiments més íntims, i consegüentment la moral, estaven fortament afectats, pel desencís produït per la suspensió del seu nomenament. En aquest punt –s´entengui més o menys– no podem oblidar que, a part de polític, és humà, i com tots els humans és susceptible de tenir un instant de feblesa, que lii creï una momentània sensació d´inseguretat; talment com ell mateix va reconèixer, tot seguit.
A tots aquells a qui els va complaure pensar que havia tirat la tovallola, els diríem allò de: El que digui que no ha experimentat mai una mena de feblesa semblant, que ho manifesti sincerament. Tot i així, com que res no està prou clar, pensem que ningú pot cantar victòria abans d´hora. És el que pensem molts d´aquells que ni som polítics, ni hi entenem gaire, però que desitgem que tot s´acabi resolent i que ningú en surti perjudicat.


Vergonya  aliena
ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONAn Es diu així quan considerem que algú fa el ridícul davant el públic o persones que assisteixen a un acte sigui una conferència, un concert amb gall inclòs... Les situacions poden ser diverses, però tu, la persona que escolta i/o assisteix sent vergonya, se li posa la cara vermella perquè el ridícul que fa el/s protagonista/es d´alguna manera et dol  i veus que no té/tenen la categoria que esperaves. Recordo que una vegada al gran escriptor Camilo José Cela davant un micro li van demanar si volia cantar alguna cosa. I ho féu tan malament i amb galls que vaig quedar i era a casa (era a la televisió) tota enrojolada veient que una persona de la seva categoria quedava tan malament.
Doncs bé, aquest tipus de vergonya fa dies que m´envaeix quan veig els pobres mossos i policies burxant clavegueres, obrint paquets dels maleters dels cotxes... Quina degradació! És que la vergo­nya s´ha perdut del tot? I no és que els que ho manen em siguin gens ni mica simpàtics, al contrari, però actes com aquests manats pels que governen tota una nació (o ho fan veure!) són senzillament denigrants. Consideren que qui busquen és una rata? Si us plau! Prou de donar aquests espectecles tan denigrants just per a ells, que temen que un sol home els faci la punyeta. I si vol ho farà, per més que escorcollin i malgastin tants diners que foren més necessaris per a obres socials. Semblen talment quatre arreplegats sense seny. O potser ho són en realitat? L´assumpte fa pensar...


La foto de la CUP
Joan Ruiz Figueres
El Parlament ens ha proporcionat aquesta setmana una foto impagable. Quatre diputats de la CUP asseguts als seus escons d´un Parlament buit. Sols com un mussol. Eren els únics que feien guàrdia per poder votar el candidat de CDC, un partit de dretes, que ha governat Catalu­nya gairebé ininterrompudament des de 1980, condemnat per corrupció i amb nombroses causes penals en fase d´instrucció, també per corrupció, i amb el seu líder fundacional i espiritual a l´exili interior per frau fiscal (com a mínim).
Doncs això, aquells quatre diputats de la CUP, autoproclamats antisistema i no sé quantes coses més, eren els únics que volien votar el candidat d´aquest partit de la dreta catalana més genuïna, fent honor al lampedusià sistema de canviar perquè no canvïi res. Felicitats, xicots de la CUP. Apa, aneu proclamant que sou d´esquerres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook