La creativa oferta dels regidors Eduard Berloso i Joan Alcalà als afectats pels talls de llum dels barris perifèrics és assessorament i informació. L´alcaldessa, acompanyada per un parell de regidors, solemnement oferí mediació entre propietari i llogater, amb deu o més anys d´antiguitat al Barri Vell, si el feien fora de casa seva víctima de l´especulació dels pisos turístics.

És molt possible que tots creguessin ser originals i útils. Però resulta que, des de fa 35 anys, l´Ajuntament de Girona té la Oficina Municipal d´Informació a Consumidors i Usuaris, OMIC, situada actualment a l´antiga perfumeria dels baixos de l´hotel Centre, la funció de la qual és, des de fa 35 anys, «informar, orientar i ajudar consumidors i usuaris per a l´adequat exercici dels seus drets». Informa, tramita denúncies i exerceix de mediador, si s´escau, entre usuari i empresa de serveis. 35 anys. Els que fa que Enric Angelats, prop ja de la jubilació, la dirigeix.

La poca importància que donen a aquest servei es veu en el fet que s´acaben d´adonar que les seves funcions poden ser necessàries -potser alguns d´ells encara no saben ni que existeix-, l´han assignat a l´Àrea de Hisenda al cartipàs municipal i, si una cosa he sentit durant aquests darrers temps són laments per l´abandó en què el tenen.

Pensar que l´OMIC, o les seves funcions, poden acabar amb quatre anys de talls de llum als barris perifèrics de Girona, o solucionar el mal social i urbà que crea dotar d´ús hoteler tots els habitatges de la ciutat, defineix com entén administrar un municipi l´equip de govern amb l´alcaldessa tot davant. Hi ha dues classes de govern: el que deixa que els forts facin el que els sembli més convenient als seus interessos i els demòcrates, que regulen les activitats i la vida de la ciutat de tal manera que el fort no pugui fer la seva voluntat sense cap limitació, sinó que s´empari els veïns i es busqui l´equilibri entre els legítims interessos d´uns i dels altres. Oferir la mediació, l´apel·lació a la bona voluntat, és substituir el dret per la graciosa -de gràcia com a tracte extraordinari i de favor- i capriciosa concessió. El dret del ciutadà és el deure del governant. No al revés.