Tots els missatges ben enquadrats. No falta ni una sola línia. Ben redactats i seguint un ordre lògic. Amb accents i sense cap abreviatura, poc freqüent en la missatgeria de mòbil. Van ser enviats quan Comín intervenia en un acte en substitució de Puigdemont. L´exconseller de Salut els llegeix allà mateix, sense cap protecció, a la vista de tothom, coneixedor de la presència de càmeres i fotògrafs. Massa ben planificat. Les casualitats no existeixen en política. Algú buscava la difusió d´aquests missatges. Estava acordat entre Puigdemont i Comín? Va ser una deslleialtat de Comín? Tot i ser sobradament coneguda la trajectòria de grimpador i de deslleialtat de l´exconseller de Salut, em decantaria per la primera opció. El text és un breu testament polític de Puigdemont: «Ens han sacrificat () No sé el que em queda de vida», etcètera. Finalitat de la difusió? Això ja és més complex, tractant-se de dos polítics prou maquiavèl·lics i més de tàctica a curt termini que d´estratègia. Puigdemont sap, com tothom que analitzi els fets racionalment, que no serà investit President. Són els últims cops de cua de qui només té una obsessió des que va marxar a Brussel·les: la supervivència, política i personal. Havia compromès la seva paraula que no es presentaria a una reelecció i va canviar d´opinió quan va ser conscient que podria romandre en el més absolut dels oblits a Bèlgica. La jugada li va sortir rodona: el candidat independentista més votat. Ara, quan veu que ni ERC ni el PDeCAT compten amb ell per a la presidència, busca responsabilitzar ERC del seu calvari (capgira el funest 26 d´octubre) i, sobretot, el martirologi, tan ben valorat al nostre país, fins a l´extrem que si es tornés a presentar en unes eleccions, malgrat que tothom sabria que no pot ser president sense entregar-se a la Justícia, incrementaria els 34 diputats actuals, anés qui anés a la seva llista. L´épica. Els propers dies dictaran sentència.
