La ceba, m´explica un amic subjecte a règim, és poc apta per a les dietes d´aprimament perquè, sobretot fregida, té moltes calories. Els espinacs, en canvi, són boníssims per perdre pes, però produeixen àcid úric. Estem envoltats de perills, o això sembla si un es deixa portar per prescripcions penitencials que són la cara laica de la Quaresma (i l´última vegada la nostra Quaresma va durar, ull, quaranta anys, en comptes de quaranta dies: alegria, la vida no deixarà de ser breu). Els consells de salut arriben fins i tot a la roba interior.
He llegit que es recomana dormir sense calces ni calçotets (fins i tot encara que hagin canviat de titular en el curs d´algun joc eròtic) perquè acumulen humitats i fluxos i afavoreixen l´aparició de fongs i empitjoren la qualitat de l´esperma. Bé, tot i la mala qualitat de la llavor, hem trobat la manera de proliferar de forma molt desmesurada, encara sort que no era bona. Per raons semblants es desaconsellen els pantalons cenyits: els genitals de l´home anaven molt més solts i airejats en segles d´hàbits i túniques (encara que siguin esdrúixoles, tampoc n´hi havia per tant).
Segueixo pensant en la nuesa com la forma més gloriosa del cos, tot i que ara me´n vaig a dormir -tributo a l´edat- amb samarreta per prevenir refredats. Els calçotets, de fibra natural, així s´estalviaran pruïja i reaccions al·lèrgiques i tindran els seus preuats atributs literalment entre cotons. Dormir sense roba interior té els seus inconvenients: pot picar una cartera o un repartidor de novetats editorials matiner. I ja no piquen dues vegades. El pijama em sembla una peça de menors, tot i que l´ecologisme l´ha reivindicat per estalviar en la factura del gas i reduir la petjada de carboni. La veritat és que amb un pijama d´aquests que tenen pelfa en el seu interior o conillets i gats estampats, s´allunya a corre-cuita fins el més persistent somni luxuriós. Llevat que aquestes coses et posin, com de vegades passa, perquè ja se sap com és el vici: li tanques una finestra i obre cent escletxes.
