Fidel a la seva cita anual, el dilluns 22 de gener va ser publicat a la pàgina web de l´Organització Internacional del Treball el seu informFe «Perspectives socials i de l´ocupació en el món - Tendències 2018». En la seva presentació, el director general Guy Rider va manifestar que «Tot i que la desocupació mundial s´ha estabilitzat, els dèficits de treball decent segueixen estant molt estesos: l´economia mundial encara no crea llocs de treball suficients. Cal desplegar esforços addicionals per tal de millorar la qualitat de l´ocupació per a les persones que treballen i garantir que els guanys del creixement siguin distribuïts equitativament».

L´informe, que igual que els d´anys anteriors ha de ser llegit amb molta atenció per totes les persones interessades en l´estudi dels mercats de treball i les relacions laborals, tant per l´excel·lent informació facilitada a escala mundial com per les reflexions i propostes que els que l´han redactat formulen, consta de diversos capítols (després del resum executiu): en primer lloc, s´aborda amb caràcter general l´ocupació mundial i les tendències socials, per immediatament procedir a la seva anàlisi en les diverses zones regionals (Àfrica, Amèrica, Estats Àrabs, Àsia i Pacífic, Europa i Àsia Central). Segueix a continuació l´estudi de les transformacions estructurals i les seves implicacions per a la qualitat futura de l´ocupació, amb subepígrafs dedicats a les tendències a llarg termini de l´ocupació sectorial, la variació sectorial del règim d´ocupació i de les condicions de treball, i els canvis previst en les condicions d´ocupació a causa de les tendències sectorials de l´ocupació. Finalment, i no menys important, l´Informe aborda l´examen de l´envelliment de la població i els futurs reptes que planteja per al mercat laboral.

L´informe 2018 de l´OIT constata que el creixement econòmic a escala mundial ha estat del 3.6% el 2017, en quatre dècimes superior al de l´any anterior, a causa de l´expansió operada en tots els països, tant en els desenvolupats com en els emergents i en desenvolupament. No obstant aquest creixement, el nombre de persones desocupades no es reduirà, a causa de l´increment de les que s´incorporen al món del treball, calculant-se que la desocupació seguirà afectant més de 192 milions de persones, amb una previsió negativa d´increment d´1,3 milions per al 2019, dada que demostra la importància d´adopció de mesures que afavoreixin la creació d´ocupació (estable i de qualitat) a escala internacional.

A més, la desocupació és només una de les cares negatives del mercat laboral, ja que també ho és l´ocupació vulnerable (identificada per l´OIT com aquella que inclou els treballadors per compte propi i els treballadors familiars auxiliars), que suposa prop del 40% de la població mundial treballadora, és a dir uns 1.400 milions de persones, amb un percentatge altíssim en països en desenvolupament (76%) i no menys preocupant en els emergents (46%), amb previsió negativa d´increment anual de 17 milions per a 2018 i 2019.

Una altra part de la cara poc agraciada del mercat laboral és la de les persones treballadores pobres, en què només s´ha produït un limitat avanç, en termes de reducció dels que es troben en aquesta situació, en l´últim any, i que igual que passava amb l´ocupació vulnerable, afecta en gran manera els països en desenvolupament i els emergents. La reducció de la pobresa laboral extrema, dada positiva, no va acompanyada de la de la pobresa laboral moderada, de tal manera que l´Informe calcula que el 2017 prop de 430 milions de persones treballadores de països emergents i en desenvolupament vivien amb ingressos d´entre 1,90 i 3,10 dòlars nord-americans.

El món del treball té grans diferències segons la zona regional que es prengui en consideració, diferències que també es refereixen als problemes concrets que han d´afrontar. Serveixi com a exemple que als països desenvolupats la preocupació per l´atur (sempre en termes agregats) no ha de ser un element central dels debats, ja que la taxa del 5,5% prevista per al 2018 seria la més baixa des de l´inici de la crisi econòmica i social el 2007, a més de ser el sisè any de descens continuat, però sí que ho han de ser altres relatius tant a la quantitat com a la qualitat de l´ocupació, com són «una taxa elevada de subutilització de la mà d´obra, un ampli percentatge de treballadors desanimats i una creixent incidència de l´ocupació a temps parcial involuntari», mentre que, per posar un exemple amb dades quantitatives semblants però molt diferents problemàtiques laborals, en els països en desenvolupament, tot i que la taxa d´atur sigui, fins i tot, una mica inferior, a la dels països desenvolupats (5, 3%), els autèntics problemes del mercat de treball serien «la persistència de l´ocupació de mala qualitat i de la pobresa laboral».

A l´últim, cal preguntar-se si existeixen mercats de treball desiguals per raó de gènere i d´edat. La resposta és afirmativa si hem de fer cas de les abundants dades aportades en l´informe sobre la desigualtat experimentada per les dones i també per les persones joves menors de 25 anys. Per a les primeres, l´anomenat «dèficit de participació en el mercat laboral (sempre amb dades agregades) és de 26 punts respecte als homes; participació, que no implica menor desigualtat en l´accés efectiu a l´ocupació o d´estar ocupada en un sector d´activitat i en una categoria o grup professional de menor entitat que aquells en què presten serveis els homes. Per als joves, la seva taxa d´atur està propera al 13%, és a dir tres vegades més elevada que la dels adults, que és del 4,3%. Una dada especialment important per comprendre la problemàtica de la immigració, i que afecta de ple Espanya, és la taxa d´atur dels joves a la zona regional d´Àfrica del Nord (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte i Sudan), que arriba al 30%.

L´increment de les desigualtats provoca sens dubte un augment del descontentament social i la possibilitat de conflictes socials importants. La tendència, constatada en informes d´anys anteriors, ha experimentat un lleu descens d´un punt respecte al 2017, si bé novament s´ha de destacar que les convulsions polítiques a Àfrica del Nord han provocat que l´índex de descontentament social s´hagi elevat fins al 26%, és a dir, quatre punts per sobre del global. Dades aportades en l´informe sobre la situació de l´ocupació i atur segons les diverses zones regionals preses en consideració auguren al meu parer que no decreixerà el nombre de migrants d´Àfrica del Nord i també de l´Àfrica subsahariana cap a Europa, amb Espanya en el primer punt de mira de molts d´ells. En efecte, pel que fa a l´Àfrica del Nord, una de les conclusions de l´estudi és que «en àmbit mundial, la regió registra la taxa d´atur més alta a causa de les grans mancances d´ocupació per als joves i les dones, que estan significativament sobrerepresentats entre els desocupats», i pel que fa a l´Àfrica subsahariana, «més d´un de cada tres treballadors viu en condicions de pobresa extrema, mentre que gairebé tres de cada quatre treballadors tenen una ocupació vulnerable».