Se m´ha trencat el cordó de la sabata dreta del meu calçat favorit. Aquest matí, en fer la llaçada, m´he quedat amb un tros a la mà. Fa anys que no compro cordons, de manera que tampoc sé on en venen. M´acosto al xinès de la cantonada, però té de tot menys cordons. Quan era petit s´adquirien en unes botigues que es deien merceries, que ja no existeixen. El record de les merceries, on també solia haver-hi una senyora maternal que agafava els punts a les mitges, em posa nostàlgic. A la tarda li comento l´assumpte a la meva terapeuta.
- No té vostè unes altres sabates? -em pregunta.
- Sí, però aquestes són les que més m´agraden.
Ella, des de la seva posició pot veure els forats buits de la meva sabata dreta, ja que he decidit posar-me-la encara que sigui sense cordó.
- La pèrdua d´aquest cordó evoca en vostè altres pèrdues? -pregunta al cap d´una estona.
Penso en el cordó umbilical, però em sembla molt obvi i no dic res. No dic res, tot i que em fa estremir de sobte la idea d´haver estat unit en una època remota a un altre cos per mitjà d´aquest cordó. Un altre cos, el de la meva mare, que ja és mort. No som conscients de com n´és d´estrany és venir a la vida i ser-hi durant tant de temps com hi he estat jo, observant la fragilitat de les coses. Venen ganes de plorar amb efectes retroactius per tots els tanatoris en què hem fet guàrdia, per tots els enterraments o incineracions als quals hem assistit.
La terapeuta em diu que els venen a El Corte Inglés.
- El què? -pregunto jo, abstret com em trobo.
- Els cordons -insisteix ella.
Quan surto de la consulta, m´acosto a una sucursal dels grans magatzems i, en efecte, en tenen de totes les longituds i colors. El color que necessito és marró, però dels centímetres no en tinc ni idea, així que demano ajuda a un dependent. Ja a casa, busco a Google la longitud del cordó umbilical: uns 56 centímetres. Arrodonint, mig metre: gairebé el mateix que la del cordó de la sabata. Casualitats.
