El programa de Carnaval 2018 de Lloret de Mar és una declaració altisonant que incita a la diversió arrauxada i va acompanyada d´una invitació a assaborir cada moment de la festa.

De fet, és un recordatori del carpe diem, l´expressió llatina que exhorta a fruir dels plaers de la vida davant d´un futur impredictible. Amb les celebracions frenètiques es busca l´exaltació permanent dels sentits, la fascinació per la gresca a cabassades i la fugida de la detestable existència quotidiana. L´arribada del Carnestoltes, el rei dels poca-soltes, desferma l´ànsia de destrucció de l´ordre establert i l´esperança d´una disbauxa llibertària.

Dit això, és una poca-soltada que les autoritats de Lloret de Mar aprofitin l´ocasió per promocionar un «dels caps de setmana més creatius de l´any» i adoctrinin per tal de «buscar idees, disfressar-te d´allò que més t´agradi, ja sigui amb o sense sentit» Un consell alliçonador.

Quina mania de ficar la banya allà on no toca! Que la gent és prou eixerida per decidir pel seu compte! I per Carnaval, tot s´hi val!

Les ingerències dels responsables polítics, conxorxats amb algunes entitats del poble, són de traca i mocador: es qualifica el magne esdeveniment lúdic de «proposta turística de qualitat».

L´operació de màrqueting insisteix en el valor afegit del ventall de suggeriments «de restauració, d´allotjament i d´oci, de qualitat contrastada perquè el visitant pugui gaudir d´un gran cap de setmana». Vaja, és tirar l´ham per pescar el turista de proximitat.

Ara bé, l´eslògan «balla, gaudeix i somriu» serveix per a tot l´any. Què ofereix Lloret de Mar com a producte estrella? Doncs farra, bullici i diversió a carretades. Lluny, molt més lluny es trobarien serrells d´un turisme de congressos, esportiu o familiar.

Sembla, i s´ha de tocar fusta, que els auguris són positius i que s´assoliran els nivells d´ocupació i d´ingressos de l´any passat. És a dir, que les expectatives per enguany són ambicioses però, si no es compleixen, el daltabaix serà sonat per a un poble que depèn d´una economia cimentada en el monocultiu turístic.

No obstant, i no és per aigualir el Carnaval, que es farà tant si plou com si fa sol, a l´horitzó s´albiren incerteses provocades per la situació política i social que poden arruïnar vides i hisendes.

Per tot plegat, amb la intenció d´allu­nyar els mals esperits, paga la pena cantar amb Jaume Sisa: «Cementiris encesos i espai congelat / Sons de flauta i timbal, cabeçuts i gegants / Personatges d´un drama, ombres infernals / I les cendres d´un somni etern i immortal». «Tot l´any és carnaval a la República d´A / Disfresses i espantalls a la República d´A / República ideal» (Carnaval a la República d´A, 1979).