La paraula «lideratge» tendeix a emprar-se amb dos significats diferents. El primer està relacionat amb la posició i amb els seguidors: el líder mana, motiva i inspira, causa impacte i respecte, reforma els països, els governs, les empreses o els clubs de futbol amb necessitats. Aquí és on sorgeix la diferència entre líders i directius. I també on apareixen els habituals cursos miraculosos sobre lideratge. La segona possibilitat ofereix una major amplitud, perquè sovint va més enllà de l´autoritat formal: un líder és qualsevol persona que obre noves vies, que assenyala la direcció i mostra als altres el camí. Un gran inventor, doncs, és un líder, encara que visqui aïllat o reclòs. També ho és qualsevol que assumeixi la direcció en una organització, al marge de la seva posició, segons destaca el professor Henry Mintzberg. Quan el líder es posa a treballar, ha d´ajudar a extreure l´energia que existeix naturalment dins de les persones. Més que supervisar la feina que fan els seus subordinats i més que motivar-los, el que ha de fer és alliberar-los i possibilitar solucions. Segons aquests principis, podem afirmar que el president espanyol, Mariano Rajoy, i el català, Carles Puigdemont, han estat bons líders? Clarament, no.

Un líder no genera problemes, aporta solucions.