08 de febrer de 2018
08.02.2018

Tridecasíl·lab

08.02.2018 | 07:11

Enèrgica tonalitat emocional». L'expressió pertany a Ramón y Cajal. L'he obtingut d'una pàgina de El mundo visto a los 80 años, on el Nobel aragonès diu que quan un succés «no s'acompanya d'una enèrgica tonalitat emocional», s'oblida amb rapidesa. Així és. Jo he llegit i llegeixo molt, però només recordo els llibres que m'impressionen com un crit enmig de la nit. Fa un mes, per cert, a això de les quatre de la matinada, em trobava negociant amb el meu insomni, quan un crit procedent del carrer se'm va colar a les orelles i em va provocar el mateix mal que una agulla de punt. Atordit, em vaig acostar a la finestra i vaig córrer amb cautela la cortineta sense advertir res d'anormal. Vaig tornar al llit i de seguida em va escometre la idea que havia d'haver investigat una mica més. El remordiment va accentuar l'insomni i em vaig mantenir despert fins a l'hora de llevar-me. La dutxa, perllongada i calenta, no va alleujar la situació. El ressò de l'udol seguia donant voltes pels laberints de l'oïda interna com un molest acufen sobrevingut durant la nit. Des d'aquell dia he llegit diverses novel·les amb títols o arguments que seria incapaç de reproduir, ja que els he oblidat. Encara recordo, però, el crit, que va arribar acompanyat d'una «enèrgica tonalitat emocional». Quina composició prodigiosa de paraules! Dos simples adjectius girant com dos satèl·lits al voltant d'un substantiu per formar un tridecasíl·lab, vers d'art major, de potència salvatge, ben poc utilitzat pels nostres poetes.

Com que són pocs els fets impregnats d'aquesta «enèrgica tonalitat emocional» (no ens cansem de repetir-ho), haurem d'admetre que les nostres vides són plenes de forats negres, de llocs de pas, diríem, que no deixen empremta en la nostra memòria (com aquells racons de la casa en els quals s'acumula la pols perquè no hi arriba el pal de fregar).

Escric aquestes línies desplaçant-me de Madrid a Barcelona, en un viatge del qual no recordaria res (l'he fet centenars de vegades) si no hagués estat per la lectura del llibre de Cajal, que l'ha marcat per sempre amb aquestes tres paraules. A fora plou amb ansietat i hi ha esquinçalls de boira i el camp està blanc per la gelada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook