Al metro, a prop meu, un home parla al seu fill de la gravetat. Al principi em sembla entendre que es refereix al càncer, però de seguida m'adono que intenta explicar-li els secrets de la força física que ens manté enganxats a la Terra. Amb gran paciència i en to assossegat, el posa al dia sobre les relacions entre la massa i l'atracció. Li recorda com es busquen entre si els imants. En aquest punt, el nen assenyala al pare que els imants, quan es posen a l'inrevés, es repel·len.

- En canvi -afegeix-, si et tires de cap per la finestra el terra t'atreu igual que si et tires de peus. L'oncle Fernando es va tirar de cap i ja veus.

Se'm fa un nus a gola. Comprenc que el pare parlava de la força de la gravetat per evitar fer-ho del suïcidi d'un familiar. La força de la gravetat dona molt de si, és molt entretinguda. Si no hi hagués gravetat, la vida seria completament diferent, potser no seria. I si fos menor, no arrossegaríem tant els peus. Com serien les piràmides si aquesta força fos entre nosaltres la de la Lluna? Cap a on haurien arribat en aquest cas les catedrals gòtiques? Potser la Torre de Babel, en una situació lunar, hauria aconseguit arribar al cel.

La majoria de la gent va amb paraigües perquè a fora plou. Quan a fora plou, a l'interior dels vagons del metro augmenta moltíssim el grau d'humitat. L'aigua, en forma de vapor, es desprèn dels abrics, dels jerseis de llana, dels cabells mullat de les dones i els homes. Tot això produeix un conjunt inexplicable d'olors: l'olor de la humanitat, sens dubte. El pare i el fill continuen parlant, però es nota que el primer té dificultats per explicar al segon el significat de la mort. Per això intenta instruir-lo sobre la força de la gravetat. També en això fracassa perquè la criatura segueix insistint en la qüestió dels imants.

- Per què els imants es repel·len?

Imagino algú tirant-se de cap per la finestra i aturant-se a mig camí per la mateixa llei per la qual caiem. La pregunta del nen està carregada de lògica. I no hi ha gaire lògica al metro a les vuit del matí d'un dia de pluja.