11 de febrer de 2018
11.02.2018

Circ

11.02.2018 | 06:30

Prové d'una remota imatge de misèria i, a les pel·lícules, s'explicava que els fugitius de la justícia s'hi amagaven. Nòmades. Territori familiar i acollidor de talent. Mentre dura la festa la «troupe» és benvinguda; un cop s'ha acabat, desapareixen. El circ remet a l'habilitat de fer coses impensables. La Girona assenyada impulsa un objectiu divertit: muntar un festival de circ que sigui referència mundial. La nova Girona poua en la vella. L'antiga brama de voler ser un gran aparador. Es va intentar amb la bestiesa de les músiques religioses. Diners tirats al contenidor del rebuig. La dèria dels polítics que no entenen que Girona es ven sola. Cal crear una nova atracció? La Devesa és un territori que ha dut de corcoll molts polítics de l'època moderna. La tenim, hi és, què n'hem de fer? Res, ha de ser el que és; un lloc segur i cuidat. No s'ha de transformar més enllà del que pot suportar. Gent que passeja. Per altra banda, sembla irremeiable que els alcaldes gironins no puguin passar per la vida sense haver-ne fet una de grossa. Quim Nadal, la variant i l'excel·lència de les places dures. Si Marta Madrenes vol deixar petja gràcies al circ, res a dir, segur que la iniciativa tindrà èxit. Hi ha dues qüestions a considerar: la primera, estem en un moment delicat respecte a la cultura. La segona, l'estat atropella –impostos retroactius. És una cacera que, d'aquí a poc, tindrà els seus fruits. Es desmunta la cultura catalana. Estem en temps de resistència i d'assegurar el que tenim. L'època demana donar feina als malabaristes, actors i músics de proximitat abans que a la grandiloqüència de projectes costosos. Es diu que l'aventura del Festival del Circ costa 65.000 euros. Que surtin els elefants!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook