13 de febrer de 2018
13.02.2018

Ironia

13.02.2018 | 09:48

Vaig ser en un casament en què un home gran, a prop meu, intentava explicar a un jove la idea de valor afegit. Com que es tracta d´un concepte que entenc i desentenc de forma intermitent, vaig estirar dissimuladament el coll per escoltar la conversa. El jove va preguntar si el gas de l´aigua mineral amb gas era el valor afegit de l´aigua mineral a seques. L´home va dubtar, després va llegir l´etiqueta de l´ampolla que tenia davant, on posava (també jo vaig aprofitar per fer-li un cop d´ull): «Aigua mineral amb gas carbònic afegit».

- Bé –va dir per fi–, el fet que les bombolles no siguin naturals no vol dir necessàriament que constitueixin un valor afegit en el sentit econòmic del terme.

Vaig observar que el jove no s´atrevia a contradir a l´home per educació, però que no es quedava satisfet amb la resposta. Jo tampoc. Al dia següent, en el dentista, escoltant el fil musical, vaig comprendre que això era un valor afegit. L´assumpte no influïa en la manera d´arrencar-te el queixal, però et proporcionava el benestar dels acords clàssics. Vaig treure el mòbil, vaig preguntar discretament a la Siri si el fil musical era, a la consulta del dentista, un valor afegit i no va saber respondre´m, però em va remetre a un article sobre el tema on vaig llegir que valor afegit era que el metge et lliurés el queixal extret en un estoig de vellut. En això, va aparèixer la infermera i em va convidar a passar. El doctor em va anestesiar sense valor afegit, em va introduir unes alicates i va arrencar la peça en un parell d´estirades, però no la va embolicar per regal, ni tan sols me la va ensenyar. No sé què en va fer.

Aquella mateixa tarda vaig intentar explicar a la meva psicoanalista el concepte de valor afegit, no perquè ho entengués ella, sinó per tractar de comprendre´l jo.

- Valor afegit –li vaig dir– seria que el divan aquest no tingués forma de tomba.

- Preferiria que tingués forma de bressol? –va preguntar ella irònicament.

La ironia, vaig pensar per a mi mateix, això sí que era un valor afegit de la meva anàlisi. I de la vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook