Atès que tenim el Parlament de Catalunya paralitzat, els ciutadans ens hem d´entretenir en tafaneries dels nostres electes. El proppassat diumenge el DdG ens apropava a les declaracions de béns dels diputats i diputades i és curiós veure com una bona colla de polítics estan del tot endeutats i amb uns comptes corrents gairebé amb teranyines.
Evidentment, els parlamentaris no són mileuristes i crida molt l´atenció allò que han declarat. Alguns d´ells o enganyen el personal o haurien d´estar inhabilitats per a càrrecs públics. I més quan Rajoy ens acaba de demanar que estalviem per tal de poder gaudir d´una pensió el dia de demà. Hi ha un diputat que declara -amb gairebé vint anys al Parlament- 700 euros en el seu compte corrent. Un altre diu tenir 4.000 euros entre comptes i dipòsits i préstecs per valor de gairebé 400.000 euros. I una tercera que té 700 euros i préstecs personals per gairebé 2.500 euros. Això només són tres exemples. Cap d´ells se´ls coneix activitat privada per la qual cosa si el líder no els hagués posat a les llistes de ben segur passarien molts problemes econòmics. La pregunta del milió és què poden fer aquests senyors per la societat si no són capaços de resoldre la seva situació personal. Sort que fer de llepacrestes dona resultat i entre cinc i sis mil euros al mes. Per tant, si us plau, que no ens prenguin el pèl. És el mínim que els electors podem demanar. Sense activitat legislativa, sense president i sense govern només qüestions com aquestes ens fan passar l´estona si donem un com d´ull a la web del Parlament de Catalunya.
Per cert, un dels diputats més ben posicionats és Garcia-Albiol, del PP. No se n´amaga i res a dir, però les seves declaracions sobre Elsa Artadi han estat del tot desafortunades. El líder conservador encara no s´ha refet de l´ensopegada electoral i es dedica a embolicar la troca com una forma de poder treure el cap als mitjans de comunicació.
Desqualifica Artadi, quan la parlamentària de JxCat té un currículum acadèmic molt difícil d´igualar i que ja voldrien la majoria d´electes. Mentre, segons Viquipèdia, el senyor Albiol no va acabar la carrera de Dret. Caldria que el líder del PP fos una mica més curós en aquest tipus d´afirmacions, perquè fàcilment es giren contra ell. D´altra banda, demana a Arrimadas que es presenti a la investidura i només cal fer una suma fins a setanta per a saber que els números no surten, atès que l´independentisme té majoria parlamentària. Les lletres no li anaven massa bé a Garcia-Albiol, però sembla que els números tampoc.
Mentre, continuen alguns diputats vivint en una altra galàxia. Defensen un president a Brussel·les i un altre a Barcelona. No volen normalitzar la vida política catalana i s´arrisquen a una pròrroga del 155. No són conscients que Catalunya necessita ja sortir de l´actual impàs i gaudir d´un govern. Ja començaria a ser hora que pensessin en la globalitat del país i no només en interessos personals.
Roger Torrent no pot continuar abonant la paràlisi parlamentària. La responsabilitat l´hauria de fer tocar de peus a terra i deixar de marejar la perdiu. Les darreres declaracions són confuses i tard o d´hora s´haurà de definir. La seva arribada a la presidència del Parlament de Catalunya representa una anhelada d´aire fresc i tant de bo que no la desaprofiti. Mentrestant, s´haurien de sumar esforços per tal que Junqueras, Forn i els Jordis poguessin tornar cap a casa. Hem escoltat les declaracions del seus companys davant del jutge i no resta gaire res més a dir. Molt trist tot plegat.
