Un cartró de vi barat del Mercadona, abandonat al lavabo de l'estació, com una imatge del desconsol. Pare i filla esperen, asseguts al bar, un familiar que arriba en l'AVE, després d'un temps de no veure'l: deu estar molt gran, deu tenir el cabell blanc, es deu haver quedat calb?, es pregunten. Quants anys fa que no veuen a aquesta persona? Algú que, segurament, no fa servir les xarxes socials.

Davant de l'estació, desfilada d'abraçades, petons i adeus entre xofers no professionals i acompanyants. Girona, a vegades, sembla la estació de les abraçades perdudes de Berlín, on marxaven els familiars, a l'altra banda del Teló d'acer. A l'agència de viatges, el tàndem illa Maurici-Dubai té un preu imbatible de 1.950 euros. Algú sap on cau l'illa Maurici? Els paradisos exòtics triomfen, almenys en la imaginació del treballador atrapat en la monotonia. Dues senyores grans fan un te i unes pastetes al centre, mentre malparlen d'una tercera dama, una tal Josefina. A la pobra, la deixen verda. Després parlen de pisos. «Pensa, Antònia», li diu l'amiga, «que te'l deixen per 180.000 euros, quan en costava 260.000. Una inversió segura!». L'Antònia no sembla decidida. «¡Me lo quitan de las manos!», com diuen les venedores gitanes, acompanyat d'uns: «Ah, Maries, ah, Maries!».

El cel de plom. Llacets grocs en algunes parets. Frases de combat en llençols blancs per a una campanya electoral eterna, i esgotadora. Trens carregats d'estudiants que es desplacen entre dos punts concrets del país. Pluja, vianants. Croissants i cafès amb llet. Esguards perduts dins de tasses de cafè buides. Llegeixen, potser el seu destí en el pòsit del cafè? La noia jove rep l'energia de la pantalla del mòbil, com una planta revifa amb la llum del Sol. Somriu, sempre està connectada, per via intravenosa, al Whatsapp. El món virtual substitueix la realitat. Com passa a la política. I a l'estanc, el noi que fa l'aposta de l'Euromilions. Que guixa decidit cinc números sobre cinquanta quadrats diferents: cinc números, cinc; com cinc toros d'una plaça de les Espanyes o el sud de França. Més dues estrelles. Aquesta vegada, sí; pensa el noi. Aquesta vegada s'endurà el pot: són 138 milions d'euros, que es diu aviat. Però no són només els diners. És l'entrada a una altra vida: la vida de veritat, que ens espera a tots, quan ens llevem milionaris, en un món tan surrealista.