Un any més, avui Dimecres de Cendra comencem la Quaresma, signe sagramental de la nostra conversió, i temps que ens prepara per a la gran festa de la Pasqua. Com Jesús al desert durant quaranta dies, també els cristians, durant quaranta dies, anem avançant cap a la Pasqua.

Enguany, en el seu missatge amb motiu de la Quaresma, el papa Francesc ens proposa reflexionar sobre la perversió que refreda la caritat (Mt 24:12).

El missatge del papa, adreçat a tots els catòlics, té per objectiu «ajudar l'Església a viure amb goig i amb veritat aquest temps de gràcia».

El papa ens posa en guàrdia contra els «falsos profetes», que són aquells que «s'aprofiten de les emocions humanes per esclavitzar les persones i portar-les on ells volen». D'ací que hem d'evitar caure en «el plaer momentani, la il·lusió del diner» que ens fa «esclaus del lucre i d'interessos mesquins». El papa també ens presenta el perill dels «xarlatans que ofereixen solucions senzilles i immediates» o «remeis que resulten completament inútils», com és el cas de «la droga, d'unes relacions d'usar i de llençar», dels «guanys fàcils però deshonestos» o d'una «vida completament virtual». El papa denuncia els «estafadors que treuen el més valuós» de nosaltres, com «la dignitat, la llibertat i la capacitat d'estimar» o «l'engany de la vanitat».

En el seu missatge per a la Quaresma, el papa ens pregunta «Com es refreda en nosaltres la caritat» i «quins senyals ens indiquen que l'amor corre el risc d'apagar-se». Per això el papa ens presenta els motius pels quals s'apaga la caritat. El primer d'ells és «l'avidesa pel diner», que com diu Sant Pau, «l'arrel de tots els mals» (1 Tm 6:10) i també «la violència que es dirigeix sobre els no nascuts, l'ancià malalt, l'hoste transeünt, l'estranger».

També «la creació és testimoni silenciós d'aquest refredament de la caritat», per «la terra enverinada» o «els mars contaminats». El papa ens posa en guàrdia sobre com es refreda l'amor en les nostres comunitats, degut a «l'accídia egoista, el pessimisme estèril, la temptació d'aïllar-se, les guerres fratricides i la mentalitat mundana».

Davant d'aquests perills que refreden la nostra caritat, el papa ens diu que l'Església, que és «mare i mestra, a més de la medecina amarga de la veritat, ens ofereix, en aquest temps de Quaresma, el dolç remei de la pregària, l'almoina i el dejuni». La pregària, segons el papa, fa que «el nostre cor descobreixi les mentides secretes amb les quals ens enganyem a nosaltres mateixos» i així podem «buscar el consol de Déu».

L'almoina «ens allibera de l'avidesa i ens ajuda a descobrir que l'altre és el meu germà». Per això el papa ens convida a «compartir els nostres béns amb els altres», com a «testimoni de la comunió que vivim a l'Església».

Finalment el dejuni «debilita la nostra violència, ens desarma» i així esdevé «una important ocasió per créixer», ja que el dejuni «ens desperta» i «ens fa estar més atents a Déu i al proïsme».

El Papa acaba el seu missatge convidant-nos a viure el sagrament de la reconciliació, per arribar així a la nit de Pasqua, on «la llum que prové del «foc nou», dissiparà la foscor i il·luminarà l'assemblea litúrgica».