14 de febrer de 2018
14.02.2018

El tren del ministre De la Serna

14.02.2018 | 10:10

De tots el ministres del Govern de l'Estat n'hi ha dos que personalment em semblen més propis d'un govern assenyat que no pas del que presideix Mariano Rajoy. Un d'ells l'acabo d'esmentar al títol d'aquest article. I l'altra és la ministra d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, el currículum de la qual, a més, és dels millors d'Europa. Com que no estic familiaritzat amb les seves competències, tret de les de Medi Ambient, no faig cap comentari sobre la seva gestió ministerial, però el seu tarannà i la seva capacitat de relació i desenvolupament pel que fa a les institucions europees em semblen molt dignes i respectables.

Del ministre de Foment sí que en puc parlar, i molt, perquè al cap i a la fi és el ministre d'una part de les meves activitats professionals. Tot just va ser nomenat, em va semblar un ministre diferent de la majoria dels que envolten Rajoy i la seva vicepresidenta Sáenz de Santamaría. Potser perquè malgrat només havia treballat quatre anys al sector privat i s'ha dedicat a la política des dels 28 anys fins ara, em va semblar un polític d'aquella dreta que abans era considerada dreta civilitzada, per oposició a la dreta salvatge, omnipresent ara en les relacions econòmiques i en la dialèctica política. Íñigo de la Serna, enginyer de Camins, Canals i Ports de formació, arribava al Govern des de l'alcaldia d'una de les ciutats amb una de les poblacions més dretanes que es poden trobar a tota la Península, però d'aquesta dreta civilitzada i, a més, culta. Elegit alcalde per tres vegades, va abandonar el seu tercer mandat per tal d'assumir un ministeri els titulars del qual han fet moltes promeses que mai han complert o, si més no, es van complir amb molt de retard.

De la Serna sembla voler rescatar projectes que van quedar guardats als calaixos dels seus antecessors en el càrrec. De la Serna sembla que vol donar impuls a la més que convenient estació del tren d'alta velocitat a l'aeroport gironí, una estació que s'hauria d'haver fet al mateix temps que la de Girona. De la Serna també vol reparar promeses incomplertes als habitants de les terres del sud del país i accelerar els processos burocràtics per tal de portar a terme en tres mesos la desviació de camions a una de les zones més perilloses i mortals d'una carretera tarragonina.

El ministre de Foment em produïa certa simpatia fins fa uns dies, abans de presentar el projecte dels trens «smart» EVA, de tarifes més baixes que els AVE i amb un important desplegament d'anuncis publicitaris a tota pàgina, com volent condicionar els mitjans. Em va decebre, perquè semblava una operació d'imatge... i d'un projecte a un any vista. Discurs, paraules, nota de premsa i anunci amb tanta dosi d'imaginació com d'indefinició. Va presentar un projecte amb una marca i un tren de color diferent i una suposada tarifa més barata però no va oferir gaire cosa més. Va dir que hi haurà rellevants innovacions tecnològiques en el sistema de reserva dels bitllets, una possible tarifa plana, etc. Però, tot això, anunciat a so de bombo i platerets a Barcelona un any abans de la possible entrada en funcionament dels nous EVA és poca cosa. Sembla que ni tan sols s'han contractat les empreses tecnològiques que haurien de fer el desenvolupament dels sistemes intel·ligents (que això vol dir smart). Per cert, la web del Ministeri no suporta el navegador Edge de Microsoft per massa modern i demana utilitzar l'antic Explorer. El ministre de la Serna sembla protagonista d'una intensa campanya d'imatge personal. Tal vegada perquè aspira a ser el relleu del ministre Guindos si aquest aconsegueix la vicepresidència del Banc Central Europeu a la qual s'ha presentat com a candidat? I com que si això arriba a succeir el relleu hauria de ser aviat, el ministre de Foment sembla no voler perdre el tren del Ministeri d'Economia... o qui sap si d'un càrrec més important al Govern espanyol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook