Mentre a Espanya l'estalvi habitualment s'ha canalitzat cap als dipòsits i l'habitatge, a la resta d'Europa en canvi afavoreix la inversió en borsa. Hi ha diversos motius que ho expliquen: en primer lloc, el món desenvolupat tendeix d'una manera gradual cap a inflacions més controlades, la qual cosa comporta al seu torn tipus d'interès a la baixa. Per dir-ho de manera suau, la liquiditat no blanqueja més enllà del coixí de seguretat que aporta, per tant l'estalvi en imposicions de termini fix ha perdut gran part del seu atractiu. En segon lloc, l'habitatge ha protegit de la inflació a l'inversor en un grau raonable i constitueix una assegurança contra la pobresa, especialment efectiu durant la vellesa. Però també compta amb els seus inconvenients i són importants: es tracta d'un mercat no especialment líquid -sobretot en períodes contractius i fora de les zones Premium-, que exigeix un elevat endeutament per a la seva adquisició i el manteniment resulta costós, tant per les reparacions com per les càrregues i impostos associats a la propietat d'un immoble. Els avantatges de la borsa, en canvi, serien gairebé els contraris: la seva liquiditat és màxima i els seus costos associats no especialment onerosos. Però sens dubte, les accions resulten preferibles com a vehicle d'estalvi perquè permeten a l'inversor participar del creixement mundial de l'economia i protegir-se a llarg termini dels efectes perniciosos de la inflació.

Que a Espanya encara es consideri la borsa més un joc que una inversió denota una certa ingenuïtat financera. Com gairebé tot a la vida, a curt termini -dos, tres anys-, les cotitzacions borsàries actuen al dictat de les emocions i d'una forma irracional. A mitjà termini -entorn als cinc anys-, la borsa és només mitjanament lògica i, a partir de períodes extensos -d'aproximadament una dècada-, és quan la cotització de les empreses s'ajusta al seu valor fonamental i al creixement natural de l'economia. La volatilitat diària es confon amb el joc (i també amb el risc). Com que és un mercat tan líquid, les bombolles i les fallides se succeeixen sense que ningú sàpiga predir el que succeirà l'endemà. Però, precisament durant les setmanes i mesos de volatilitat extrema, les rebaixes en els preus creen finestres d'oportunitat que permeten maximitzar els beneficis en el futur. Warren Buffett ho explicava d'una manera molt senzilla: «S'ha de tenir por quan la gent és cobdiciosa i cal ser cobdiciós quan la gent té por». La idea de fons consisteix a reconèixer que, si l'economia creix -i molt poques vegades deixa de fer-ho a nivell mundial-, resulta molt difícil pensar que l'increment dels beneficis en les empreses no acabi per impulsar el valor liquidatiu de les accions.

Per això mateix que millori al nostre país la cultura financera i un nombre més alt de ciutadans inverteixi en accions, en fons i en plans de pensions s'ha d'interpretar com un fet positiu. Com a mínim, es diversificarà la cistella de l'estalvi i ens anirem acostant més a les pràctiques habituals dels nostres veïns. Encara que, al mateix temps, més sofistica