La Boya és tan poca cosa que ni sap que és poca cosa, i per tant ignora que la seva citació al jutjat no era contra ella, sinó contra els peixos grossos del procés. Així que, ufanosa, li diu al jutge que tot anava de debò, que res de simbolisme, que totes les maniobres que es van fer durant els deu dies que feren riure el món es dirigien a trencar Espanya. Creia, pobreta, que així mostrava valentia, quan en realitat mostrava idiotesa: la seva declaració servirà per acusar els que de debò importen, i per mantenir a presó els que ja hi són. Per això el jutge la va enviar cap a casa, ja tenia d'ella exactament el que buscava: una nova incriminació contra els que aleshores formaven part del govern, de la mesa, del nucli dur. I després d'haver donat una volta més de clau al forrellat dels Jordis, Junqueras i cia, va sortir del jutjat aixecant el puny. Angeleta.

La pregunta pertinent, ara, és si la Boya es creia realment prou important com perquè el jutge es preocupés per ella, o si era conscient d'estar desmuntant la defensa -feble, pero l'única que tenen- dels empresonats i els pròfugs, consistent a jurar que tot va ser una broma i que viva la Constitución. Dit més clarament, la pregunta és si la Boya és curta o malànima, sense que cap de les dues virtuts impedeixi alhora l'altra. Si això fos una pel·lícula, les imatges de la cupaire Boya fent-se l'heroïna després d'haver dit a jutge i fiscal allò que precisament volien sentir, es combinarien amb un pla zenital del pati d'Estremera, amb tot de presos intentant impedir que en Junqueras es continués donant cops de cap contra els murs de la presó, mentre aquest crida al cel -primer pla: cara ensangonada- «Gilipolleeees!». És clar que si fos una pel·lícula de sèrie negra, avui la Boya descansaria al fons del mar amb sabates de ciment, com els passa als membres de la banda que surten completament lliures i sense càrrecs amb el beneplàcit de jutge i fiscal, senyal que han cantat.

Com per demostrar que de curta o de malànima -recordin que està per dilucidar- no hi ha qui la guanyi, la Boya va aconseguir també que Rovira, Pascal i Mas, que estan citats a declarar la setmana vinent i es juguen la presó, es recordessin de tota la seva família. En la pel·lícula s'escoltaria un dels tres pronunciant al telèfon una misteriosa frase: «que sembli un accident». Fosa a blanc. Imatge de la immensitat del mar. Fosa a negre.