Karl R. Popper exposa a La societat oberta i els seus enemics, dos volums que el filòsof angloaustríac i primer Premi Internacional Catalunya (1989) va escriure durant la Segona Guerra Mundial a tall d'«introducció crítica» a la filosofia de la política i de la història: «si la nostra civilització ha de sobreviure, hem de trencar amb la deferència cap als grans homes creada per l'hàbit. Els grans homes poden cometre grans errors (...). Algunes de les celebritats més il·lustres del passat van practicar un atac permanent contra la llibertat i la raó».

I precisa: «El Gran Home no és només l'home de més enteniment i saviesa sinó també l'Home de les Grans Passions, preferentment -és clar- de les passions i ambicions polítiques».

I diu: «És capaç, per tant, de despertar passions en els altres».

I prossegueix, sobre aquests (suposats) grans líders: «La seva força resideix en el fet que no respecten cap de les limitacions que la justícia i la moral poguessin imposar-los i en que aquests impulsos naturals tenen una influència més directa sobre els seus compatriotes que la disciplina artificial i tediosa tendent a l'ordre i a la moderació, a la llei i a la moralitat».

I afegim, a anys llum de distància intel·lectual del gran Popper, a manera de modesta opinió d'un petit home, que d'això es tracta: la Catalunya contemporània té superàvit de grans homes (i dones), que no són pas els més entenimentats(des) ni savis(es) i sí, probablement, els més passionals i ambiciosos(es) políticament.

I seguim: d'aquests grans homes (i dones), venen aquests fangs que ens ja ens cobreixen els genolls. De grans aspiracions, immenses frustracions; de grans promeses, grans incompliments; de grans propostes, grandíssimes errades; de grans deliris, disbarats immesurables, històrics.

I avisem: l'ànsia de revolució política (per mera ambició) dels nostres grans homes (i dones) s'aplacarà sense misericòrdia. S'albira una contrareforma infalible perpetrada per grans homes (i dones) d'allà d'aparença pusil·lànime buscada i gens inocua.

I lamentem: el temps engrandirà l'error de càlcul monumental dels grans homes (i dones) d'aquí. S'aproximen canvis: l'autogovern de Catalunya comença a caminar com els crancs.