17 de febrer de 2018
17.02.2018

Puigdemont té la clau

17.02.2018 | 01:34

Junts per Catalunya va ser una coalició entre el PDeCat i Puigdemont. El partit aportava una estructura, uns drets adquirits, uns diners, una militància... dels quals no disposava el gironí. I aquest aportava un atractiu electoral sense el qual el partit hauria fer uns resultats ben magres. En la negociació, Puigdemont va aconseguir el control de la llista, i el PDeCat no va saber o no va poder plantar cara. Ara, però, la coalició s'esquerda. La coordinadora general de la formació postconvergent, Marta Pascal, ha sumat la seva veu pública a les que demanen un pas al costat per desbloquejar la investidura. Ja no és Junts contra Esquerra; ara és Puigdemont i els seus amics contra Esquerra i el PDeCat, que al seu torn pot patir tensions internes per aquest conflicte.

Pascal diu que cal un govern estable dins la legalitat vigent (que és l'autonòmica) per «poder defensar un programa i fer política». Però al mateix temps, que l'escenari d'un candidat diferent al president cessat «només el pot plantejar Carles Puigdemont». Aquest darrer no podrà ser investit dins la legalitat vigent perquè el Govern espanyol i el Tribunal Constitucional s'encarregaran d'impedir-ho. Per tant, l'objectiu de formar govern implicarà la investidura d'un altre candidat. I si volen que tingui temps de defensar un programa i fer política, han de triar algú més o menys lliure de l'amenaça d'inhabilitació en els propers mesos, o que d'aquí a un any no hagi de delegar perquè ha d'assistir al seu propi judici. Però al mateix temps Pascal, com Esquerra de portes enfora, afirma que no hi ha altre candidat que Puigdemont... fins que ell mateix no digui el contrari. Ell té la clau. Només ha de dir: m'aparto.

El Govern espanyol ja fa plans per a uns quants mesos més d'aplicació del 155 si l'independentisme no forma govern ben aviat. Això pot significar, per exemple, el control del procés de preinscripció escolar (març-abril), amb la introducció de mesures que tendeixin a reduir l'abast de la immersió lingüística. La inèrcia administrativa de les decisions polítiques adoptades abans del 27 d'octubre ha suavitzat els efectes perceptibles de la nova situació, però a mesura que aquell impuls s'esgoti, s'aniran obrint espais per a les orientacions dels ministres. I si els serveis funcionen, potser s'estendrà en amplis sectors la idea que ser dirigits des de Madrid no és la fi del món. El prestigi de l'autogovern és quelcom que, igual que es guanya, es pot perdre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook