Memòria històrica
Francesc A. Picas LA JONQUERA
Contesto al senyor Frigoler i Teixidor. En temps de guerra, els bombardejos a les ciutats foren una de les pitjors plagues. Tenim l´experiència de la guerra europea del 1939. A la guerra espanyola ambdues parts bombardejaren ciutats. Els bombardejos a Barcelona per l´aviació italiana, ens causaren dolor i ràbia. Una part important dels barcelonins, el 1938, desitjava l´entrada de Franco per retornar-los la llibertat religiosa i cívica perduda.
Informo, també, el Sr. Frigoler que jo no he posat mai els peus al Museu de l´Exili de la Jonquera. Respecto els seus ideals i alguns fets històrics però rebutjo el Museu perquè atempta contra la nostra llibertat històrica d´aquells anys nefastos.
Vull aclarir que en explicar l´assassinat del bisbe de Terol i el seu vicari general, per prudència, vaig silenciar que les tropes republicanes també van assassinar 53 presoners de guerra, procedents de les presons de Barcelona. Els va trobar estesos a terra un pastor de Pont de Molins, en Pere Sala. Van ser enterrats al cementiri municipal.
Aprofito l´ocasió per manifestar que els catalans, avui, tenim l´obligació d´exigir al govern de Madrid la llibertat dels politics empresonats i exiliats. Les famílies que es troben en aquestes circumstàncies mereixen un respecte. I els infants que, plorant, demanen pel seu pare o per la seva mare, tenen dret de ser escoltats.
Menyspreu, ressentiment, mentides i injustícia
Miquel Mompió i Azemar Riudarenes
¡ Aquests són uns quants trets que el govern d´Espanya vomita contra Catalunya i que rebem tant els independentistes com els unionistes i a resultes d´això, subvencions, partides socials, d´ensenyament, de sanitat i de recerca bloquejats , l´administració plana i els projectes encallats.
El nostre pecat d´independentisme s´ha trobat enfront de tres dificultats, potser hem volgut anar massa de pressa i faltaven més convençuts, potser crèiem que el Govern espanyol era realment democràtic i Europa amb el problema que té amb el Brexit i prou feina té i no ens ha volgut escoltar.
Els menyspreu amb què ens tracta les persones, el ressentiment amb què parlen els polítics d´allà, les mentides que diuen i com tergiversen els fets, que el nostre somriure i mans enlaire per ells és violència i les llei i la seva aplicació que amb subterfugis canviants aplicant el que els convé per derrotar i esborrar el que no han guanyat ni guanyaran a les urnes.
Fa 300 anys que patim i afrontem aquestes pressions, el trist és que Espanya no ho entén, no ho vol veure i tan fàcil que seria, asseguts en una taula amb ganes de trobar solucions, amb esperit d´humilitat, amb generositat, amb diàleg, amb voler entendre l´un a l´altre, amb respecte i pensant en tot moment en el poble, en la gent i deixant els partits al marge, tots tenim certa raó però no tota. Demostreu la vostra vàlua política i trobem el terme intermedi, que tots en tenim ganes, començant per alliberar els presos polítics i el retorn dels exiliats, sense repressió i amb dignitat.
Hi ha més trepes que «bobos»
Francesca Barti Comalat Banyoles
¡Anys enrere, un dia la meva mare em va dir que no es pot ésser massa bo, que bo més bo fa ser bobo. Aquestes paraules es van quedar gravades a la meva ment, una fórmula que he aplicat durant molts anys i que, per sort o per desgràcia, ha resultat invàlida en la societat en què vivim.
No es pot ser ni massa sincer ni massa bo ja que, malauradament, ens envolten algunes persones perverses, calculadores i maquiavèl·liques.
Què ho fa que hagi incrementat aquest perfil de gentussa?
La resposta no la sé, no obstant, si parem esment en el funcionament del sistema capitalista actual, s´observen pistes prou clares del tipus de persona que s´està creant com, per exemple, els típics trepes, que s´alimenten dels més sensibles per obtenir més poder, calés i ego; sovint actuen amb la següent fórmula: trepitjar+manipular = poder.
Em sorprèn que en el regne animal no existeixen dites pràctiques perverses, en canvi, només ocorren en el regne dels humans, una espècie altament perillosa per aquells que sí que són persones de veritat.
A vegades em pregunto: l´ésser humà és un animal racional o el més salvatge dels animals?
