18 de febrer de 2018
18.02.2018

Fomentar l'odi

18.02.2018 | 06:30

Es diu que per fomentar l´odi n´hi ha prou amb fer-lo públic. Que després es brandi contra alguns col·lectius i acabi tenint conseqüències funestes, tot plegat dependrà de la capacitat per contrarestar-lo. Entre l´«Espanya ens roba» i l´«A por ellos», el nostre present viu un repunt dels discursos que poden incitar a l´odi. Però mentre el primer cas tan sols és una opinió (llibertat d´expressió), el segon és un fet –amb tot de gent enardint la policia que venia a reprimir l´1 d´Octubre a Catalunya.
Les autoritats judicials espanyoles han decidit que calia posar les brides a segons quines opinions i no pas tant a segons quins fets. Per això hem vist desfilar titellaires i rapers pels jutjats, i en canvi no hem vist que es toqui Javier Nart (Ciudadanos), que deia subnormals a la gent amb discapacitat i parlava d´esterilitzar les dones. Per això Pablo Casado (PP) pot amenaçar Puigdemont i dir-li que pot acabar com Companys, i en canvi Jordi Cuixart pot ser retingut, acusat d´alimentar la rebel·lió i la sedició –formes subsidiàries de l´odi– el dia que precisament mirava d´apaivagar-les. A Girona la magistrada Vila Casas ha arxivat la denúncia de la Guàrdia Civil contra els dos joves que havien fet una pintada, tot i admetre que gràcies a la llei mordassa poden rebre una multa. El mestre Josep Riu fou citat al jutjat de Tremp per mor d´unes piulades contra la repressió, etcètera. El dret penal s´expandeix per criminalitzar la llibertat d´expressió i en canvi s´aprima a l´hora d´encarar els fets, si d´odi parlem.
Per sort sempre hi ha gent valenta que no es deixa endur per les circumstàncies. Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, de seguida van sortir veus contra la islamofòbia, sabedores que el terreny estava adobat per al rebrot d´actituds nocives. El que passa, però, és que sovint es fomenta l´odi d´una altra manera, de la qual últimament no se´n parla tant. Una manera molt més feridora i cruel. No té res a veure amb les paraules, i doncs llisca pels fets.
La setmana passada, la Rosario (mare del meu amic David de Palafrugell) va anar a l´hospital de Palamós per una intervenció menor, rutinària. Té setanta anys. Enllà de les condicions infames que hi han de suportar els malalts, va esdevenir-se una complicació que podia haver estat mortal. El fet és que les retallades i la conseqüent manca d´experts van portar la Rosario a un calvari. De Palamós va acabar al Trueta de Girona, la família extenuada, ella espaordida, hores d´incertesa, per fortuna no hem de lamentar res greu.
La violència estructural és la manera més refinada de demostrar l´odi. S´exerceix impunement sobre la població, en silenci. Una mica com la corrupció, com les deportacions, com els desnonaments i els femenicidis no punits. Com tantes altres coses que mentre se citin a declarar rapers quedaran en un segon pla, cada vegada més lluny dels jutjats. Entre força gent hi ha la sensació que se l´odia des del sistema, i després hi ha qui s´estranya que aquesta mateixa gent exigeixi un canvi profund, enllà de les paraules.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook