18 de febrer de 2018
18.02.2018
OPINIÓ

Girona i Tarragona

A Catalunya, tothom vol tenir un polígon industrial al seu municipi, una estació de tren al costat de casa seva i un aeroport proper

18.02.2018 | 09:17

Les forces vives de Tarragona s´han indignat per l´aposta de Foment amb l´aeroport de Girona. Segons una enquesta del Diari de Tarragona, els tarragonins creuen aclaparadorament que el Govern central prioritza els interessos de Girona. És allò tan nostrat del localisme i l´enveja.

A Catalunya, tothom vol tenir un polígon industrial al seu municipi, una estació de tren al costat de casa seva i un aeroport proper. I com que Lleida era l´única província sense aeroport, la Generalitat va decidir un dia fer-n´hi un, encara que no hi hagi ni avions, ni passatgers. La pugna Girona-Tar­ragona és vella. També en el futbol. Ho va recordar el porter René en la celebració de l´ascens del Girona a Primera.

En els equilibris territorials que han d´impulsar els governs, Tarragona no es pot queixar. Especialment de la Generalitat. Com que la Costa Brava ja anava sola –allò del Girona rai–, el Govern català va decidir instal·lar Port Aventura a la Costa Daurada. A finals dels vuitanta i principis dels noranta del segle passat, la Generalitat va portar a Montmeló el circuit de Fórmula 1, que en principi havia d´anar a Caldes, i el Parc d´Atraccions a Tarragona, quan també hi pugnaven uns terrenys de Sils amb el suport del sector turístic gironí.

Tarragona també es va acabar emportant el ral·li Catalunya del campionat mundial que se celebrava a Lloret de Mar. No ho critico; només ho constato per deixar clar que al Camp de Tarragona no es poden queixar de discriminació si ara Foment aposta per l´aeroport gironí com a quarta pista d´El Prat.

El més paradoxal és que mentre a Tar­ragona clamen al cel per la inversió de l´Estat a l´aeroport de Girona, aquí l´anunci s´hagi rebut amb recel i gairebé despectivament. Han bramat els tòpics de costum: «Ja veurem si serà veritat», «d´aquests de Madrid, no es pot esperar res», etcètera. Girona deu ser l´única ciutat del món en què el dia que arriba el Tren d´Alta Velocitat les autoritats locals responen amb un ruixat d´improperis als governants de l´Estat, executors de l´obra. Dalí hauria d´haver situat el centre del món a Girona i no cent quilòmetres més al nord, a Perpinyà. Potser tenia raó el que fou alcalde de Tarragona, l´heterodox convergent Joan Miquel Nadal, quan fa anys comentava que mentre la província de Girona estava instal·lada en el cofoisme, Tar­ragona anava creixent, en referència a Port Aventura i a la potent indústria petroquímica, que aquí sempre hem rebutjat. És el que em deia fa molts anys un conseller d´Obres Públiques de CiU: «A tot arreu m´esbronquen perquè no faig carreteres. En canvi, a les comarques gironines m´esbronquen si en faig». Som així.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema