La premsa madrilenya i part de la que es fa a Catalunya -potser pels vincles que tenen amb determinats gestors poderosos d´empreses i entitats financeres- gairebé no han donat importància al que sembla una guerra de guerrilles del ministre d´Energia, Álvaro Nadal. Una lluita al servei, òbviament, dels interessos del seu president, el del govern central i del PP, Mariano Rajoy.

Tot i que no llegeixo tots els diaris, només he vist una petita insinuació en un dels de color salmó, la línia editorial del qual sembla bastant més propera al PP que al partit d´Albert Rivera. La guerra de guerrilles que em sembla detectar es fa mostrant les dents, com els gossos perillosos, en aquest cas als homes -perquè no hi ha cap dona en el grup- que controla -fins fa poc des de Barcelona- una part substancial del negoci energètic de l´estat espanyol i part de l´estranger.

I per quina raó hauria un ministre de dretes de mostrar les dents a uns personatges que tenen la clau de les portes giratòries entre la política i els seients ben remunerats dels consells d´administració de les empreses que controlen sense ser els propietaris? Molt simple: el suposat suport que suposadament donen al principal enemic actual d´en Rajoy. I és que els poders fàctics sempre fan les seves apostes a guanyador i Rajoy es troba en clara pendent descendent, com ho demostra la duresa amb la que el seu antic mentor, Aznar, i la seva FAES el critiquen i lloen Rivera.

No cal posar noms i cognoms perquè, com deia l´eslògan -«La revista más audaz para el lector más inteligente»- d´aquella magnífica revista més que satírica que va ser La Codorniz, tothom sap qui remena les cireres a casa nostra. N´hi ha prou dient que el ministre ha «amenaçat subtilment» amb retallar certes quantitats de diners que les companyies d´electricitat per una banda i de gas per una altra reben, sense gaire justificació raonable tot sigui dit. I ho ha fet en un moment en el que, si finalment prengués ara la decisió, abans d´hora, no respectaria el termini establert. Però ja sabem que en política hi ha urgències malgrat la calma d´en Rajoy, davant tantes altres decisions que no pren.

Dins d´aquesta guerra de guerrilles la sang no arribarà al riu tot i que ha estat un espectacle la manera en què Nadal també ha entorpit tot el que ha pogut i més l´oferta pública d´adquisició d´accions de la companyia d´autopistes Abertis per part d´una similar italiana. L´espectacle ha inclòs la decisió amb la qual els que manen a les companyies de l´IBEX han canviat sobtadament el màxim directiu de l´empresa d´autopistes i l´han col·locat en la de gas, previ milionaris pagaments al rellevat i al rellevador. I l´espectacle ha continuat: el nou màxim directiu -encara provisional pel que sembla- de l´empresa d´autopistes el primer que va dir davant la premsa és que no posen en dubte la professionalitat del ministre, tot negant que els obstacles estiguin supeditats a una utilització política de l´operació, i que pensa que no s´està posant fre a l´operació de manera intencionada... Pur espectacle, doncs, dels que es veuen pocs. Perquè el ministre ha frenat, en contra de tots els parers i informes, de la CNMV entre ells, l´oferta italiana donant temps així a l´articulació d´una contraoferta de l´empresa de qui mana al club de futbol del que és seguidor Mariano Rajoy, i a la llotja del qual té seient privilegiat el seu president. Cal desitjar que quan més tard o més d´hora pleguin el president del govern i el seu ministre no trobin seient en els consells d´administració de les empreses del grup madrileny tan ben tractat per ells en temes com la plataforma de gas abandonada al Mediterrani i altres inversions malparades i sanejades amb diners dels contribuents.

I acabo ja: el més sobtant en la guerra de guerrilles del ministre Nadal contra els qui manen a les empreses d´electricitat i del gas és que ha tingut la barra de dir que ho fa per defensar els interessos dels consumidors finals, val a dir, de tots nosaltres.