19 de febrer de 2018
19.02.2018

Llibertat d'informació: un pilar malmès de la democràcia

19.02.2018 | 07:25

Recentment, l´organització Reporters Sense Fronteres ha publicat el seu informe anual sobre la situació de la llibertat de premsa a Espanya, Europa i el món. Les conclusions són alarmants, sobretot si es té en compte que parla d´un dels pilars sobre els quals se sosté un sistema democràtic. L´actualment eurodiputat Jaromír Stetina va perdre la feina com a periodista durant la Primavera de Praga, el 1968, i fa moltes dècades que lluita per aquest dret fonamental. «Quan la llibertat de premsa acaba, també ho fa la democràcia», assegura aquest membre del Parlament Europeu. La rellevància de la funció informativa ha estat reconeguda pels nostres tribunals, així com per les Corts Internacionals destinades a protegir i emparar els drets i llibertats, que són l´essència dels Estats Constitucionals.
L´informe denuncia com la professió periodística conviu amb els riscos i perills derivats de cercar i explicar la veritat. Els 65 periodistes assassinats, els 54 de segrestats i els 326 detinguts el 2017 són bona prova d´això. I no són precisament xifres que reflecteixin la realitat de zones remotes del globus terraqüi. Un dels casos més impactants va ser el brutal assassinat perpetrat amb un cotxe bomba a Malta –l´Estat més petit de la Unió Europea– de la periodista Daphne Caruana Galícia, que es trobava bolcada en la investigació de casos de corrupció en aquesta illa mediterrània. També les tendències autoritàries d´alguns països membres de la UE com Polònia i Hongria (en els quals es distorsiona la separació de poders) influeixen molt negativament en el treball de la premsa independent, que es torna cada dia més difícil.
El citat informe també esmenta directament Espanya, realitzant un especial èmfasi en les coaccions que està generant el conflicte polític a Catalunya. Es denuncia expressament el linxament a les xarxes socials (amenaces de mort incloses) del director del diari El Periódico i d´un dels seus redactors, per publicar informacions que no eren del gust del Govern català. La mateixa organització Reporters Sense Fronteres va publicar el passat 28 de setembre un detallat dossier sobre les pressions que han patit durant els últims dos anys els professionals dels mitjans no alineats editorialment amb el denominat «Procés». En l´informe van quedar patents els «assenyalaments» de periodistes, sempre seguits d´atacs a les xarxes socials, exercits per part del director de Comunicació Exterior de la Generalitat i del responsable de la campanya del partit Junts per Catalunya, així com per altres polítics independentistes.
Però no acaben aquí les dificultats per a la meritòria tasca dels mitjans de comunicació. Les falses notícies (conegudes com fake-news) no només suposen un frau cada vegada més habitual, sinó que resulten enormement fàcils de fabricar i difondre. La propaganda, la intoxicació i la postveritat són perilloses tendències gestades des de centres de poder amb interessos molt concrets, que ataquen la professionalitat d´aquells mitjans de comunicació que s´esforcen per construir una societat millor informada. Si a això s´afegeix l´augment de la precarietat laboral del sector, encara afectat per la transformació tecnològica en les maneres de difondre i consumir les notícies, l´única conclusió possible és que l´erosió d´aquest fonament de la democràcia hauria de preocupar, i molt.
Per explicar la seva postura, el document de RSF recorre a un passatge de la periodista i filòsofa Hannah Arendt que val la pena reproduir: «Els fets i les opinions, encara que s´han de mantenir separats, no són antagònics; pertanyen al mateix camp. Els fets donen forma a les opinions, i les opinions, inspirades per passions i interessos diversos, poden divergir àmpliament i així ser legítimes mentre respectin la veritat factual. La llibertat d´opinió és una farsa si no es garanteix la informació objectiva i no s´accepten els fets mateixos».
Des d´una visió estrictament jurídica, el Tribunal Suprem dels Estats Units ha arribat a qualificar la premsa com el «gos guardià de les llibertats». Al nostre país, ja des de la primerenca sentència 6/1981, de 16 de març, el Tribunal Constitucional està subratllant la importància de les llibertats informatives per a la democràcia. La incorporació de la jurisprudència nord-americana al nostre sistema s´aprecia amb claredat en la sentència 6/1988, de 21 de gener.
Per tant, sent tan valuosa i vital la funció periodística per a un règim de llibertats, l´hauria d´mimar i cuidar més, percebent com atacs cap a cada un de nosaltres les ofensives que pateixen els treballadors que dediquen el seu dia a dia a informar-nos. En definitiva, al fet que siguem més lliures.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook