20 de febrer de 2018
20.02.2018

Amenaçats i sense Govern

20.02.2018 | 06:57

El primer número del diari El Periódico de Catalunya va sortir el 26 d'octubre del 1978 amb aquest titular obrint la portada: «Los escolares catalanes dependerán de Tarradellas». Retinguem la data: octubre del 1978. Encara faltava més d'un any per a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del 1979 però la Generalitat havia estat reconeguda en la persona de Josep Tarradellas, que al seu torn havia format un govern amb totes les forces parlamentàries. Sense recursos però amb idees, ganes i audiència. En aquella precarietat ja s'adoptaven decisions per transferir a l'administració catalana la gestió del sistema educatiu bàsic. Recordem-ho: 1978. Quaranta anys.

L'Estatut del 1979 va consagrar les competències educatives, i als anys vuitanta la conjunció política va permetre començar a desenvolupar el sistema d'immersió a partir de la llei de normalització lingüística que definia el català com a «llengua pròpia de Catalunya i també de l'ensenyament en tots els nivells educatius», i en matèria educativa establia dos principis: que «els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua» i que «tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics». El compliment d'aquest darrer objectiu no es garantia amb el simple ensenyament del català, com una assignatura més, quan l'alumne vivia tot el dia en castellà: a casa, al barri, al pati, veient la tele, i a més a més en la majoria d'assignatures de l'escola. En canvi, els nens i nenes de parla familiar catalana estaven envoltats de castellà pertot arreu.

La immersió, és a dir, explicar les assignatures en català, corregia el desequilibri. Això es va poder fer a partir dels anys vuitanta i va assolir la plenitud als noranta. Va ser possible perquè la Generalitat tenia uns parlamentaris i uns governs amb les idees clares, la Moncloa no hi batallava en contra i una gran part de la població catalana d'identitat espanyola feia confiança als catalanistes en aquesta matèria.

Ara la situació és una altra. L'Estat apunta descaradament a l'escola i una part important de la població catalana ha deixat de fer confiança al catalanisme quan ha evolucionat cap a l'independentisme. Són adversitats importants, que encara es combaten pitjor si, a més a més, no hi ha un govern que mobilitzi els seus recursos, per escassos que siguin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook