Raons d'estat

Dissabte passat, sis mesos després dels fets de la Rambla de Barcelona i Cambrils, la cupaire Mireia Boya considerava en un fil de Twitter que «potser era terrorisme d'Estat». Encara hi ha massa punts foscos que confirmarien la seva sospita. Sabem del cert que l'imam estava a sou dels serveis secrets espanyols. De fet, als nois de Ripoll no calia que els radicalitzés. N'hi havia prou de fer-los jugar a policies. Així s'explicaria la calma que aparentaven hores després que se sospités d'ells. La tria d'Alcanar com a centre d'operacions podria no ser casual. És una població fronterera, el darrer poble sota l'aixopluc dels Mossos. Els entesos afirmen que l'explosió no va ser fortuïta ni la va provocar el material emmagatzemat. A més, la interlocutòria del jutge estableix que després de la deflagració els terroristes van canviar de plans, quan en veritat les furgonetes les havien llogat abans. Malgrat l'aparent gravetat dels fets, l'Estat no va apujar l'alerta antiterrorista, que hauria permès treure l'Exèrcit al carrer i aturar tots els plans per a la independència. El ministre va trigar dos dies a dir res i a les reunions dels responsables estatals, tots remenaven fulls en blanc. Sabem també que hi havia un altre atemptat previst, molt més sanguinari. Hauria estat una jugada magistral de frustrar-lo creant-ne un de fals. Almenys hi ha dues empreses que s'hi dediquen, Crisiscast i Crisis Solutions, ambdues amb plana web. He repassat desenes de vegades els vídeos i fotos d'aquella jornada i, deslliurat de l'impacte emocional del moment, tot el que hi veig són actors, ninots i tomata de pot. És dur d'admetre. Qui en dubti, que busqui un vídeo gravat des d'un autobús on es veu el miracle dels morts ressuscitant. També a Cambrils, quan el noi de Ripoll cau a terra després de ser tirotejat desenes de cops per després aixecar-se i fugir corrent. Les escenes són còmiques quan se sap que són un muntatge, força matusser, mancat de lògica, fet amb presses. Potser sí que l'Estat preparava un atemptat colossal. Potser sí que des de Catalunya es va impedir, qui sap amb quins ajuts externs. No és cap secret que per aturar la independència de Catalunya són capaços de tot. No van ser discrets i mesos abans inclús el ministre Margallo anunciava que alguna cosa greu passaria a Barcelona. La diplomàcia espanyola ha hagut de treballar de valent per demanar disculpes.