23 de febrer de 2018
23.02.2018

Cartes

23.02.2018 | 07:08

El futur és a les nostres mans
Núria Serrano Vilamitjana GIRONA
Em queda poc per acabar segon de batxillerat i m´adono que aviat començaré una nova etapa que marcarà el meu futur, i també el futur de tots. Ara, amb disset anys, he volgut reflexionar sobre el que m´espera.
«El futur està a les teves mans», «Per un futur millor», he sentit tantes vegades aquestes frases com el meu propi nom. Pe­rò realment què és el futur? D´aquí una vintena d´anys? o bé d´aquí a uns pocs anys? I jo em pregunto, per què el futur no pot ser el demà?
Sempre esperem tant per fer les coses que no ens adonem de què és el millor o el pitjor per l´endemà. Sempre volem anticipar un futur, uns esdeveniments desconeguts que, potser, canviaran en funció d´altres successos socials i polítics. Nosaltres, dins aquesta xarxa d´interessos, tindrem l´oportunitat de decidir.
Per tant, el futur no és a les meves mans, és a les nostres i a les vostres. Joves i grans, junts, hem de seguir fent societat, fent demà.
Que es noti que el món madura de dia en dia i no d´any en any.


El pou de l´oblit
Jordi fornés i pol Exalcalde d´Anglès
La dignitat, la coherència i el sentit comú són valors clau si volem assolir una societat justa i cohesionada. Quan l´evident mancança d´algun d´aquests valors es manifesta en un lloc llunyà, en som crítics, però quan ho tenim a tocar i podem fer-hi quelcom solem mirar cap a un altre costat. Aquesta conducta agreuja la indignació social i dona peu a que es tornin a repetir fets lamentables.
És per això que vull fer menció del que va passar al museu d´Anglès... Els membres de l´Associació d´exminers de les mines d´Osor, una associació sense ànim de lucre, un bon dia, prenen la decisió de cedir unes peces i objectes al museu per tal de poder-hi recrear, una de les activitats industrials més rellevants i cohesionadores que hi hagué a la zona, enriquint aquest, amb un parell de dúmpers, entre ells un de la guerra de Corea, una excavadora, diversos minerals, eines i complements de mineria.
Es fa difícil de creure, però, en la passada legislatura, aquestes màquines i minerals desaparegueren. Els membres de l´Associació a l´assabentar-se dels fets, decebuts i indignats, encara n´esperen una disculpa, compensació o explicació formal, que en cas d´arribar, per alguns ja ho faria massa tard...
Casos tan decebedors com aquest deixen en evidència la manca de seriositat i de professionalitat que tingué el consistori, contràriament contribuint aquest a degradar la convivència veïnal, malbaratant donacions, esforços i il·lusions, tot condemnant el museu al fracàs.
Per dignitat, coherència, i sentit comú, caldria esbrinar què va passar, donar explicacions i depurar responsabilitats!


Unionistes i independentistes,
el dilema existent
JOAN JANOHER I SADURNI forallac
Els primers, amb la força del 155, actuen convençuts que amb la repressió poden fer i desfer totes les actituds que aquests consideren reprovables pel seu govern. Sense voler adonar-se que els fets greument qüestionats, generen molt més, les inquietuds del poble català. Shakespeare tenia clares les actituds dels anglesos, de la mateixa manera que Miguel de Cervantes, va escriure amb seny el mateix símil i coneixement, la picaresca dels governants del poble espa­nyol.
Així mateix el creixement de l´independentisme és força notable. Atès que Catalunya se sent maltractada pels poders inquisidors i per les polítiques poc asse­nya­des per reconduir una conducta de normalitat al nostre país. Però això, que ningú s´estranyi del moviment creixent que vivim per quan, mentre el govern actuï amb imposicions intolerables repta molt desmesuradament els drets fonamentals dels catalans, no tindrà aturador, més aviat al contrari, creixerà.
És per aquesta raó el dilema existent, no podem recular al passat amb decrets caducats, cal posar-se al dia com a una democràcia amb plenitud d´exercici, i moderna. Seguint les petjades de la resta d´institucions europees, que tenen en compte amb escreix la igualtat social i dels drets que pertanyen a cadascuna. Pe­rò aquí tot segueix enquistat posant tota mena de greuges propis de dictadures passades. No convé recuperar fets oblidats, els cal actualització de drets fonamentals ara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema