Una entitat privada amb afanys de lucre que va ser avalada per l'exconseller Josep Huguet, que li va encarregar tot un treball per a La Gastroteca que va resultar un nyap memorable, i sembla que també que per antics dirigents de CiU entre ells Josep Maria Pelegrí, ha presentat un «estudi nutricional» que vol demostrar que les receptes d'un llibre força mal girbat sobre cuina catalana «formen part d'un sistema culinari saludable i equilibrat». I a partir d'aquestes bestieses es comença a parlar de «Dieta Mediterrània», un mite biomèdic, una noció inexistent i que, justament, fa mal a la marca cuina catalana. Molt sovint es diu cuina o dieta mediterrània per no parlar de cuina catalana o per, ni de lluny, suggerir l'existència d'uns Països Catalans culinaris.

La cultura culinària no ha tingut mai a veure amb si es menja «sa» o no, perquè no pretén cap fi dietètic: administra, amb més o menys encert, els recursos naturals de què disposa i els relaciona amb una cultura, una història, i aquest és el cas de la cuina catalana. No hi ha sistemes culinaris saludables i equilibrats i altres no, això és una autèntica fal·làcia -som si els esquimals no tinguessin una alimentació, només amb greixos, adequada per al seu medi, que ho és!-: és una visió maniquea de l'alimentació, com els que sostenen que la «dieta mediterrània» és la millor del món. Una veritable collonada! El que hi ha, si de cas, són persones que mengen bé o malament, persones pobres i riques, persones amb salut o sense, persones que tenen una disposició del cos diferent d'altres... No hi ha dietes en abstracte. Només una pregunta ingènua: quina és la cuina sana, la de diari -amb una alimentació monòtona i pobra- o la de festa, tot un excés de greixos, rostits, guisats i platillos? Si la cuina catalana, suposadament, no fos «saludable i equilibrada», ja no s'hauria de defensar? Evidentment aquestes associacions dels sistemes culinaris -que com he dit, són fruit del medi, de la història i de la cultura i no de l'aplicació de principis dietètics- amb la dieta porta a conclusions malaltisses i perverses. Certament, qui no té feina el gat pentina! Que ho facin entitats privades, per fer bullir l'olla, està dintre el normal, però que el govern que paguem amb els nostres diners avali aquestes bajanades és absurd.

Un servidor defensa que la cuina d'un poble és un important patrimoni cultural. I per mor d'una suposada alimentació sana, a escoles, restaurants, s'està malbaratant aquest patrimoni.

Sí, doncs, cuina catalana -tradicional o d'autor-, incloent el que també proposo per a la restauració pública, l'«Alta Cuina Tradicional Catalana». Que no es tracta pas d'una cuina anquilosada en el passat, sinó que està en constant evolució i fins i tot mestissatge.