Circulo amb cotxe camí d'Ultramort, un poble que per la rotunditat del seu nom sempre m'ha causat entre curiositat i respecte. Plou a bots i barrals i decideixo aturar-me un moment a Jafre perquè ja no tinc l'habilitat de conduir per carretes estretes en condicions meteorològiques inclements.
Jafre és la residència oficial del president de Tabarnia. Quan m'aturo, espero trobar-me tot de banderes taberneses que honorin la presència del Molt Honorable Albert Boadella però hi ha una densitat infreqüent i desmesurada de llaços grocs per tot arreu, fins i tot alguns de gegantins pintats a l'asfalt de la carretera que travessa el poble. També hi ha una invasió d'estelades exagerada. Tot Jafre és una estelada. Potser és perquè no té gaire predicament entre els seus veïns el president tabernès i murcià per convicció (quan va a l'estranger el Molt Honorable es presenta com a murcià). Només m'havia trobat tanta imatgeria independentista fa unes setmanes a Amer, una altra terra de presidents, encara que en aquell cas votat.
És probable que Jafre tingui part de responsabilitat en el recorregut polític de Boadella. Tantes senyeres, tantes estelades, tanta cosa catalana, pot tornar boig qualsevol persona normal. I més que cada vegada que surt de Jafre, és troba Colomers, Verges, Cervià i Sant Jordi, que vindria a ser una cosa així com el niu de la serp. Quan acabi tot això s'hauria de prohibir el groc per sempre a Catalunya.
L'home, joglar jubilat, deu patir un trastorn agut d'angoixa. M'imagino el líder de Tabàrnia, com el seu vell Ubú, tancat dins del palau de Jafre, o com carai s'anomeni la residència oficial del Molt Honorable president de Tabàrnia, patint la síndrome de Neró, suant i patint deliris de color groc.
Compte jafrencs si sona l'arpa. Aviseu els bombers.
