24 de febrer de 2018
24.02.2018

Cartes

24.02.2018 | 06:30

Resposta de l´alcaldessa d´Anglès
Àstrid Desset Desset Alcaldessa. Ajuntament d´Anglès
En referència a la carta de l´exalcalde Jordi Fornés (legislatura 2003-2006) sobre la desaparició de peces cedides per miners al museu del vapor de la Burés d´Anglès durant la legislatura 2011-2015, no puc estar més d´acord amb les paraules següents «la dignitat, la coherència i el sentit comú són valors clau si volem assolir una societat justa i cohesionada».
Ara bé, quan afirma que «quan podem fer-hi quelcom solem mirar cap a un altre costat. Aquesta conducta agreuja la indignació social i dona peu  que es tornin a repetir fets lamentables», està acusant l´actual equip de govern de mirar cap a una altra banda?
Si ho he entès malament, disculpi, però si he entès bé la indirecta, permeti´m que li exposi el meu raonament:
En primer lloc, quan m´assabento com a alcaldessa de la història de la desaparició de les peces de la Burés, és a l´inici de la present legislatura. Em diuen que va passar a l´inici de la legislatura anterior (2011-2015), quan governava el grup PAU. Quan demano proves escrites i possibles testimonis per avaluar una possible acció, llavors em trobo que no hi ha elements probatoris ni testimonis que vulguin declarar. Però hi ha alguns testimonis clau que suposo que aquest diari aconseguirà. Malauradament, no n´hi ha prou per anar a judici i tot quedarà en uns quants articles a la premsa.
Permeti´m que li digui que la justícia em decep dia rere dia. Per desgràcia, he vist més d´una vegada com casos judicials iniciats per «dignitat, coherència, sentit comú i valors» acaben suposant unes costes desorbitades per a qui inicia el judici. Tenir la raó no et garanteix que guanyis i si perds, a sobre del dany moral que et suposa, hi ha el dany econòmic, ja que les costes del judici les assumeix el perdedor. Per guanyar un judici, s´han de tenir proves molt contundents i testimonis sòlids disposats a no arronsar-se en cap moment.
Crec que precisament a mi no em pot acusar de mirar cap a una altra banda en res (faig referència a les particularitats de la compra de la fàbrica, precisament). 
D´altra banda, tinc un dubte, una cosa que em costa d´entendre: Si estem parlant de fets ocor­reguts pels voltants del 2011, perquè ha esperat tant, ara que estem al 2018? Perquè no demanava explicacions per escrit o via diaris a qui era llavors l´alcalde?
Pel que fa a la frase «s´ha condemnat el museu al fracàs», no hi estic d´acord. S´estan duent a terme moltes gestions i el museu o centre de visitants, tard o d´hora serà una realitat, ja que les visites a aquest cada any augmenten (les tenim registrades).
Rebi una salutació molt cordial.


No és problema,
l´hi fan
Lluís Torner i Callicó GIRONA
Molta gent tenim, encara, a la nostra memòria aquell ministre de Cultura, de trist record, que ara, ves per on, si no estem errats, està ocupant un càrrec diplomàtic –allò que en diuen portes giratòries– Bé! amb el seu projecte de llei, per modificar el pla d´en­se­nya­ment pretengué, també, esborrar del mapa, tant sí com no, la immersió lingüística. Tot va acabar amb la resolució, de fer anar, a càrrec de la Generalitat, el cost que ocasionessin el presumptes alumnes, que exigissin rebre tot l´ensenyament en castellà; obligació que, casualment,el Tribunal Constitucional, acaba de tombar, amb l´aprovació d´un recurs presentat a l´efecte.
Bé! Avui, el Govern central –emparant-se en el famós article 155– pel seu propi compte i atiat pels caps de determinats partits, torna a posicionar-se en aquell tema, intentant posar una casella, en els fulls d´inscripció, per sol·licitar l´ensenyament en castellà.
Volem pensar que ningú –tret de comptades excepcions– pugui dubtar que els alumnes, de qualsevol escola, coneixen a la perfecció les dues llengües oficials: català i castellà, i la prova d´això és que fins i tot, en alguns casos, el castellà surt més ben parat que el català; la qual cosa ve a dir, per tant, que la immersió lingüística, de l´actual sistema d´ensenyament, no pretén ser discriminatori, ni divideix els alumnes en funció de la comprensió i la parla, de les dues llengües, per tant no es tracta d´un problema, sinó que hi ha qui sí l´interessa que es vegi com a tal; i és aquest sector, dels que així pensen, que fa que els que no coneixen bé el tema, perquè s´ho miren de lluny, en tinguin una impressió equivocada.
Com ja hem dit, en altres ocasions, als que ja som grans ja ens hauria agradat, a la nostra infància i jovenesa, una qualitat d´ensenyament, lingüístic, com el que tenen els alumnes de les nostres escoles. Dins del nostre col·lectiu, de la gent d´aquells anys, encara hi ha moltes persones que no saben escriure en català, i fins hi ha qui té dificultats de lectura; això, sortosament,no els passarà a cap dels alumnes d´ara. És el nostre parer.


«La sopa boba»
Jordi Pausas París 
En el Museu Lázaro Galdiano de Madrid, hi ha exposat el quadre La sopa boba, del gran pintor Leonardo Alenza (1826-1850)–mort als 38 anys– en el que un monjo, a les portes del convent, reparteix la sopa d´un perol als pobres, nafrats i mendicants, observats en la distància per una dama i un militar. Semblantment, l´escena es podria aplicar a molts dels artistassos alienats fent cua per exposar a Arco, la fira de les vanitats on majorment s´hi exposen els gargots fets a la babalà i els inextricables esoterismes que conformen l´art políticament cor­recte que va imposar la CIA durant la guerra freda cultural. Enmig d´aquest guirigall, Arco ha estat notícia per la censura de les fotos –figuratives, tot i estar pixelades, ai!– de 24 engarjolats, entre els quals s´entreveuen els presos polítics Oriol Junqueras, president d´ERC i vicepresident del Govern, el president d´Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l´expresident de l´ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez. Oficialment, el Regne d´Espanya és un estat de dret democràtic on no hi ha presos polítics...


Igualtat
Sofia Pérez Navinés
Fa pocs dies, vaig veure una notícia que explicava que existeix una illa només accesible per a les dones, anomenada «SuperShe». Estic completament segura que si l´illa només hagués estat per a homes hauria esclatat un gran escàndol. Des del meu punt de vista, en lloc de fer illes per només homes o només dones, s´hauria de lluitar per la vertadera igualtat, amb la qual tothom tingués accés a qualsevol lloc sense importar el gènere.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema