24 de febrer de 2018
24.02.2018

La dui que no va existir

24.02.2018 | 06:30

Excepte la cupaire Mireia Boya, tots els que han comparegut davant el jutge Llarena han insistit que la DUI del 27 d'octubre va ser simbòlica, sense voluntat d'obrar a efectes jurídics. Si em disculpen, negaré la major: el 27 d'octubre no hi va haver cap DUI, excepte si aquestes lletres signifiquen «descripció utòpica d'il·lusions». Però si volen dir «declaració unilateral d'independència», ho sento però no.

El 27 d'octubre no es va declarar la independència de cap manera: ni efectiva, ni cosmètica, ni hiperbòlica. És cert que es va pronunciar la frase «constituïm la República catalana com a Estat independent i sobirà», però com a cita d'un altre document (una declaració dels diputats independentistes el 10 d'octubre), esmentat en l'exposició de motius. I com a tal citació, no es podia aprovar ni rebutjar; només constatar.

La veritable proclamació de la República va tenir lloc la nit del 7 al 8 de setembre, quan el Parlament va aprovar la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República (LTJ), que en el seu article primer declara: «Catalunya es constitueix en una República de Dret, democràtica i social». És cert que una disposició final condicionava l'entrada en vigor a la victòria del sí en el referèndum de l'1 d'octubre, però el text, un desafiament frontal a l'Estat, va ser aprovat per una majoria absoluta de diputats i publicat al Diari Oficial, sense que la fiscalia presentés cap querella. Tampoc no la va presentar l'endemà del referèndum. A què esperava? Potser que Mariano Rajoy posés en marxa el 155, dissolgués el Parlament i cessés el Govern català. Així el president i els consellers deixarien d'estar aforats i quedarien en mans de l'Audiència Nacional.

I què es va aprovar el 27 d'octubre? Doncs simplement «instar el Govern a dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la Llei de Transitorietat». Petició que el Govern no va atendre perquè va ser destituït.

La resolució del dia 27 no proclamava la República, sinó que demanava certs actes de govern derivats d'una proclamació anterior. Per tant, els investigats en la gran causa del Suprem podrien dir al jutge, sense mentir, que el 27 d'octubre no es va fer cap declaració, ni real, ni simbòlica, ni teatral, ni de cap altra mena. La República l'havia proclamat el Parlament la matinada del 8 de setembre, i llavors l'única reacció estatal va ser el rutinari recurs d'inconstitucionalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook