24 de febrer de 2018
24.02.2018

Milena

24.02.2018 | 06:30

Margarete Buber-Neumann va conèixer Milena Jesenská al camp de concentració de Ravensbrück. Margarete era alemanya, casada amb un comunista. Amb l'ascens de Hitler al poder van decidir marxar a l'URSS pensant que arribarien al paradís de la solidaritat i de la companyonia. Al marit de Margaret el van matar els comunistes el 1937. Ella va acabar en un camp a Sibèria. Després va venir el pacte entre Stalin i Hitler. Resultat: la van enviar uns quants anys més presonera a Ravensbrück. De Milena potser n'han llegit les cartes que li va escriure Franz Kafka: «És foc ardent, com jo no havia vist mai...»

De l'amistat que va sorgir entre Milena i Margarete en va quedar un llibre preciós que potser ja només trobaran a les biblioteques. A Milena, Margarete hi testimonia la vida d'una dona forta, apassionada, amb un inacabable sentiment de llibertat, capaç d'ajudar i de solidaritzar-se amb els febles. Quan els alemanys van envair Txecoslovàquia (que tot just s'havia independitzat de l'Imperi austrohongarès el 1918) es passejava pels carrers de Praga amb una estrella groga cosida a la roba en solidaritat amb els jueus. El llibre és la història d'una dona que, de tant escriure a la premsa, no va tenir temps de fer llibres. És la història també de com un petit poble, el txec, assoleix la independència –«La nostra valentia –escriu Milena– s'expressa en una tenacitat pacient i una perseverança infatigable»–. I és finalment la història d'aquells camps d'extermini que van demostrar que els mals moments no fan bones persones. Un llibre sobre una persona intel·ligent escrit per una persona intel·ligent. Per això tot el que explica dels camps d'extermini és rellevant i ens interpel·la. Si Milena no hagués mort a Ravensbrück el 1944 potser ara tindríem un altre llibre sensacional: el de la vida de Margarete.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook