L ase dels cops, en seu judicial, és Carles Puigdemont. Tothom l´havia advertit o contradit o aconsellat no proclamar duis de per riure o convocar pretesos referèndums que no servirien per a res. Segons la «nova» terminologia, no és delació per defugir responsabilitats pròpies, sinó estratègia de defensa. Legítima i valenta perquè el primer és salvar la pròpia pell. Com eufemístic és dir-ne «internacionalitzar el conflicte» a fugir cames ajudeu-me, o tantes altres manipulacions del llenguatge que el contaminen. L´espectacle no millora si seguim les negociacions per formar govern. Tot s´eternitza, s´enquista i personalitza, però el CEO d´aquest mes ja ens explica per què no hi haurà eleccions avançades: el soufflé independentista davalla i, si han d´anar a noves eleccions, apunta a fracàs rotund.

L´ambient polític a l´Estat acompa­nya. L´esquerra està com astorada i no sembla reconèixer les seves referències polítiques i morals. La sorprenen en fals els atemptats a la llibertat d´expressió i és incapaç d´articular al Congrés res que serveixi per emparar-la i emparar els artistes, o els oportunistes, que en fan un ús extrem. Els jubilats han colpit tothom amb una mobilització que, escarxofats a les poltrones del Congrés, els deu semblar del segle passat. Ai ves! Hi ha gent que lluita per l´estat del benestar. Vaja sorpresa, si tots sabem que està en fallida...

Sota les llambordes està la platja, deien al maig del 68. Sota la crosta de la propaganda i la desinformació, de la paràlisi de les institucions públiques, hi ha les mateixes i quotidianes lluites per la vida i la igualtat. Han convençut a molts que l´estat del benestar és una quimera impossible, però no pensen així els qui l´han guanyat i el volen conservar. A Catalunya, han convençut a molts que l´autonomia valia tan poc que podia posar-se en joc, però no pensen així els qui tenen record del que costà. És hora de reconstruir enmig del marasme moral i polític en què estan sumides Catalunya i Espanya. Refer el catalanisme democràtic, reconstruir un sol poble i recuperar l´esquerra que lluita per la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Els que no volen fronteres. Ni una societat en què l´home sigui un llop per a l´home.