25 de febrer de 2018
25.02.2018

La setmana d'Artur Mas

25.02.2018 | 06:30

Setmana espectacular per a Artur Mas. Dilluns es coneix que la policia l´implica per primer cop en el finançament il·legal de CDC (notícia silenciada per TV3). Dimarts declara al Suprem com investigat traient-se les puces del damunt: «Jo ja vaig advertir de conseqüències» si no es pactava l´1-O. Dimecres, va més enllà i confessa que la proclamació de la independència va ser un engany, que tot era simbòlic, etcètera (notícia també silenciada per TV3). I el mateix dia arriba la cirereta. El Tribunal Suprem ratifica l´anul·lació de la major privatització de la història de la Generalitat: la concessió d´Aigües del Ter-Llobregat a Acciona. Tres dies com a síntesi de l´autoanomenat «govern dels millors», que també va posar la llavor de la desconcertant situació política que viu el país. Artur Mas havia arribat a la presidència, després de dos intents fallits, amb un notable suport popular gràcies a la reiterada autoimmolació del tripartit. Un dels objectius era posar ordre a les finances de la Generalitat en plena crisi. Amb uns ingressos minvants per afrontar unes retallades galopants, les privatitzacions (pa per a avui i fam per a demà) es van convertir en la solució màgica. La joia de la corona era Aigües del Ter-Llobregat: mil milions d´euros per cinquanta anys de concessió. Més de 300 milions de cop a la caixa i els mil milions comptabilitzats, per art de màgia, a l´exercici pressupostari per rebaixar el dèficit i quadrar els comptes desatenent la majoria de veus en contra. La culminació de l´esperpent va ser quan la Generalitat va presentar un contenciós al jutjat contra un ens de Presidència de la mateixa Generalitat, l´Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals, que havia tombat l´adjudicació d´Aigües del Ter. El president d´aquest òrgan, Juan Antonio Gallo, va ser destituït el març passat. Un premi a la seva independència i eficàcia. Però, ja se sap, aquestes coses només succeeixen a Madrid. Qui dies passa, anys empeny, devia pensar Artur Mas quan va cobrar els diners de la privatització. I tenia raó. Han passat cinc anys des d´aleshores, i ell ja no hi és. Els danys i perjudicis que s´hagin de rescabalar a Acciona ja ho faran uns altres. Pagant el poble, com sempre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook