Cartes

Laura Pacheco Jaime

Sempre ens han dit que el temps té valor, que hem d´aprendre a aprofitar-lo, que la vida passa massa de pressa i un seguit d´expressions que ens venen a dir el mateix; però, és realment el temps el que passa ràpid?

Vivim en una època on agafem vehicles per arribar abans, fem ús de les xarxes socials per comunicar-nos entre nosaltres sense haver d´esperar i, fins i tot, deixem de banda les nostres aficions perquè no ens ocupin massa lloc en el nostre horari perfectament quadriculat. Vivim en una època on la velocitat està implícita en la nostra rutina monòtona. A vegades sento la necessitat de tornar enrere, fins arribar a aquell temps on no hi havia internet i la gent era capaç d´esperar setmanes per una carta; quan anar a peu passejant pel carrer era una opció més vàlida que la de tancar-se en un cotxe per arribar a un destí més d´hora. A vegades sento la necessitat de tornar enrere, sense pressa, amb tranquil-litat.

És en aquest moment quan penso si realment el temps és el qui passa massa ràpid o som nosaltres que no sabem parar, ni tan sols un moment, per gaudir-ne.

L´Església catalana defensa els presos polítics

francesc a. picas la jonqueran L´Església catalana fidel a la doctrina de Crist, font d´amor i de misericòrdia, demana la llibertat per als catalans pacífics, injustament acusats per defensar els drets d´un poble de tradició cristiana. L´Església demana misericòrdia per als pobres infants que, plorant, desitgen abraçar els seus pares, en presó o exiliats. Demana caritat per als avis que preguen per la llibertat dels seus fills. Els bisbes de l´Església catalana recorden que s´apropa la festa de Pasqua de Resurrecció, festa familiar per exel·lència, diada de joia i de cants d´al·leluia. L´Església recorda a autoritats i jutges espanyols, encara que governin en un estat laic, que la quaresma invita a la pau i a rectificar de vida. L´Església catalana espera que totes les famílies i que tot el poble català pugui celebrar en germanor i en llibertat les pròximes festes de Pasqua.

Molt bé,

Roger Torrent

Josep M. Loste i Romero Portbou

En aquests moments cal dir les coses pel seu nom, per aquesta raó volia felicitar el President del Parlament pel seu coratge polítc, amb motiu del seu discurs, just i excel·lent, en el Col·legi d´Advocats de Barcelona. No hi ha dubte que els presos polítics i exiliats catalans -tot i que l´unionisme polític i mediàtic espanyolista continua fent servir l´expresió maldrestre «polítics presos»- són presos polítics i, sobretot, ostatges. Aquests catalans que no poden tornar a casa són presos polítics i, sobretot en aquests moments, són ostatges del Regne d´Espanya, d´un Estat espanyol molt refractari a la democràcia, que ha entrat en una fase molt perillosa, tot posant en qüestió les lliberats civils i l´estat de dret. El més greu de tot és que aquest procés d´impunitat destructiva contra el poble de Catalunya es pugui realitzar amb el vistiplau d´una UE i, sobretot, d´una Comissió Europea, que més que mai, representa una «falsa Europa unida» dels mercaders i d´uns pseudeimperis molt decadents.

Xarxes socials i altres plataformes en relació a la població més jove

Mishell Tapia Paladines girona

És un fet evident que les xarxes socials han esdevingut plataformes essencials a la vida cotidiana de la població més jove. Ja sigui per comunicar-se amb amics fora de classe, amb la família, amb aquells amb qui no coincidim gaire o simplement com una forma d´entreteniment, aquestes s´han convertit en eines essencials per mantenir el contacte entre les persones. Tot i així, considero alarmant el fet que cada cop més, el nostre jovent s´integri a aquest tipus de costums. Deixant de banda que és prou preocupant que disposin d´un mòbil a aquesta edat, crec que, amb obvietat, no tenen l´edat òptima per fer ús d´aquest tipus de serveis. Per començar, totes aquestes plataformes exigeixen un mínim de maduresa, esmentat a les seves polítiques, que la majoria dels nens que les utilitzen no compleix. És important considerar també el fet que els nostres fills, germans, cosins, etc. estan exposats i en conseqüència són vulnerables a la xarxa. La supervisió d´un adult és necessària, almenys fins a certs punts, i cal establir certs límits que permetin a les famílies conèixer i tenir seguretat que els nens d´avui en dia són conscients dels riscos que comporten les xarxes socials i de fer-ne un ús responsable. El que considero el tema principal a tractar, però, és la regulació de l´ús de dispositius i xarxes a aquestes edats. Els nens són nens i, al cap i a la fi, considero que haurien d´estar jugant afora amb els seus amics en lloc de passar-se hores i hores darrere una pantalla. Demano que fomentem altra vegada activitats a l´aire lliure i no impedim, encara que sigui indirectament, el goig de l´etapa de la infantesa, que al cap i a la fi és massa curta com per passar tot el dia a les xarxes o altres aplicacions.