26 de febrer de 2018
26.02.2018

INCITACIÓ A L'ODI O LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ?

26.02.2018 | 07:09

Al Baix Llobregat hi ha un institut gran, amb ESO, Batxillerat i cursos de Formació Professional. Era –tornarà a ser?– un institut exemplar. S´hi acollien els immigrants, s´hi atenia la diversitat, es procurava posar a disposició d´ensenyants i alumnes tota mena de recursos, es mantenia una bona relació entre el claustre de professors malgrat ser molts i entre els professors i alumnes. El centre està ubicat al costat de la caserna de la Guàrdia Civil. Els fills dels guàrdies hi assistien –hi assisteixen– sense cap distinció amb relació als altres alumnes.
El dia 1 d´octubre passat, l´institut era seu electoral. Alguns pares i alguns professors decidits a votar i a deixar votar van preservar-hi les urnes convençuts del que havia dit la jutgessa Mercedes Armas Galve, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: que es prenguessin les mesures necessàries per impedir el referèndum, tot garantint que les altres administracions de Catalunya no relacionades amb la votació no en paguessin les conseqüències i «sin afectar la normal convivencia ciudadana». Les Forces i Cossos de seguretat de l´Estat (FCSE) van afectar la normal convivència ciutadana esbotzant salvatgement les portes del centre.
Això no va ser pas el pitjor. L´endemà, dia 2, algunes famílies de la caserna van voler convertir els seus fills en espietes i els van demanar que els referissin quina havia estat l´actitud dels professors en arribar a classe i que s´anotessin tots aquells que critiquessin l´actuació de les FCSE. Els professors i els mateixos alumnes, òbviament, l´endemà, abans de posar-se a fer anàlisis sintàctiques, equacions o a distingir l´arquitectura romànica de la gòtica, van voler parlar de la vigília. Els professors sabien que ho havien de fer amb respecte i cura, perquè podien tenir al davant fills de Guàrdies Civils. Però no es van estar de fer comentaris dels fets de la vigília com no podia ser d´altra manera. Alguns alumnes, a l´hora de tutoria, encara demanaren parlar-ne més. Educació i ciència. Alguns professors fins i tot van passar-los la declaració que havia elaborat el claustre –com s´havia fet en moltes entitats de Catalunya– arran de l´empresonament de 12 persones el 20 de setembre acusades d´organitzar el referèndum, cosa que va esperonar a sortir al carrer milers de persones. (Cal deixar-ho clar: no parlar dels fets de la vigília els hauria convertit en mals professionals de l´educació, en uns porucs. Altrament, cal recordar que a tot professor l´assisteix la «llibertat de càtedra» segons l´article 20c de la Constitució.)
El claustre, a més, com es va decidir en tants altres llocs, va organitzar una aturada d´un quart d´hora al migdia, davant de l´entrada de l´institut. Els alumnes de Batxillerat, si volien, podien afegir-s´hi. Els d´ESO, no; havien d´estar-se al pati, perquè l´edat no els permetia sortir del centre. Amb tot plegat s´esdevingué un reguitzell de malentesos. «M´han obligat a sortir de l´aula per anar al pati»; «La profa ha posat a la pissar­ra digital la declaració de tot el claustre de professors del passat dia 21 de setembre»; «He hagut de suportar parlar dels fets d´ahir a tutoria»; «Un profe ha llegit un diari que deia que les FCSE s´havien comportat com salvatges».
Algunes famílies de la Guàrdia Civil acusaren els professors del delicte d´incitació a l´odi. La denúncia tenia tan poc fonament que, inicialment, des de la Direcció General, es preferí no donar importància al tema, posar-hi terra al damunt. El comunicat que malgrat tot va fer el Consell Escolar... es trobà imprudent i no va arribar on calia que arribés. És cosa sabuda: la prudència, de vegades, ens fa ser traïdors. El malestar a l´institut creixia. Alguns fills de guàrdies civils es feien el gallet: interrompien classes, interpel·laven professors, es feien les víctimes per ser qui eren... Alguns professors no suportaren aquell clima. Hi va haver depressions, demandes de canviar de centre... No es va voler fer cap reunió de famílies per no ferir més la llebre ja aixecada. Potser hauria d´haver sortit la delegada dels Serveis i declarar que els centres d´ensenyament són centres d´educació i que, òbviament, els professors, el dia 2, havien parlat de les tonyines del dia 1, perquè si no ho haguessin fet, haurien faltat a les seves obligacions... No es va fer i la cosa es va anar enverinant. Actualment el centre ja ha perdut magnífics professors i n´hi ha d´altres de baixa. El passat dia 4 de gener el director del centre i 12 professors van haver d´anar a la Ciutat de la Justícia citats per fiscalia per denúncies de familiars d´alumnes. L´ambient a l´institut, actualment, amb professors substituts, està en stand-by. Els denunciats han de fer el cor fort, si poden, sabent qui els ha denunciat falsament.
Avui, sota el cop d´Estat en què ens trobem els catalans, hem d´aguantar la persecució del dissident que rebutja l´actuació de les institucions espanyoles davant del procés nacional català. Actualment a Catalu­nya hi ha massa cassos investigats sota l´etiqueta d´ «incitació a l´odi», inclòs en el Codi Penal el 1995. Sortosament, el passat 20-XI la magistrada del Jutjat d´Instrucció núm. 1 de Girona, Maria Vila Casas, arxivà una demanda de denúncia de la Guàrdia Civil contra dos joves per unes pintades «contra les forces d´ocupació». Per fortuna, els experts discuteixen com es legitima la protecció de sentiments i es criminalitzen emocions com l´odi i el Grup d´Estudis de Política Criminal pensa que conceptes com «odi» o «hostilitat» són metajurídics, de definició borrosa i prenen per exemple l´art. 150: «Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses: Quienes públicamente fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad».
Enlloc es refereix a les FCSE. Hi ha altres figures jurídiques per protegir-les (amenaces, atemptat contra l´autoritat, injúries...), però, en el Codi, no són objecte en cap delicte d´odi. I, tanmateix, mentre encara no tenim constància de cap responsabilitat del dia 1-O, ni dels policies vestits de paisà amb porres a les mans quan eren a Calella/Pineda, podem enumerar una bona colla de casos oberts contra particulars convertits en dissidents.
La cosa té el seu quid. Si ens carreguem la llibertat d´expressió, ens carreguem un dret universal bàsic lligat a la dignitat humana. Es pot limitar la llibertat d´expressió? Segons el Tribunal Europeu dels Drets Humans, només quan implica la limitació d´un dret constitucional, quan inclou amenaces o intimidacions a persones concretes i quan incita a la comissió d´un delicte. Cap d´aquests tres paràmetres es dona en els professors que van exercir la seva llibertat d´expressió lliurement davant dels fets de l´1-O. I dir això no equival pas a negar incidents relacionats amb delictes d´odi, que foren, l´any passat, 1.272 a l´Estat espanyol, segons dades del Ministeri de l´Interior (282 a Catalunya). Si qualificar de violenta l´actuació de les FCSE el passat dia 1-O és incitar a l´odi, ja poden començar a denunciar tota la premsa i les televisions internacionals que ho van dir i explicitar amb imatges.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook