27 de febrer de 2018
27.02.2018

Herbes i Fariñas

27.02.2018 | 07:08

Si un espera alguna coherència de la política oficial contra les addiccions, acabarà per no poder suportar-ho com no sigui borratxo d'anís dolç. Un personatge de Don Winslow, que ha fet bones novel·les i cinema de narcos, ho expressa amb greu pessimisme: «Tots els nostres esforços d'anys han servit perquè la propera remesa de cocaïna arribi cinc minuts més tard». Es compleix la visió d' Antonio Escohotado: «Les drogues tornaran a la legalitat entre murmuris». O sigui, amb discreció: ja passa a Califòrnia o a Oregon, on la marihuana es produeix i ven sense problemes amb l'excusa terapèutica o amb la franquesa de l'«ús recreatiu». Els Estats Units retenen en el seu territori i sota titulars nord-americans els milers de milions de dòlars que abans anaven a parar als barons de l'herba mexicans.

Sempre va ser la droga companya de l'imperi. El pretext de combatre el seu trànsit servia per ficar el nas en els assumptes d'altres nacions com Colòmbia o Mèxic, tot i que no fa tant, l'Armada britànica va patrocinar dues guerres contra el poder xinès (el d'abans, amb el d'ara no s'atrevirien) per inundar-los amb opi barat. L'abús d'opiacis il·legals o de farmàcia (la química no respecta aquesta distinció) és un greu problema de salut als Estats Units. Aquí és habitual que el nostre govern patrocini la més polimorfa ludopatia (el 20% de Montoro) i que els ajuntaments convidin, descaradament, a botellons patronals.

El Govern ranci d'Espanya, al qual sacsegen els jubilats, és incapaç de tenir una política pròpia que convingui als nostres interessos, malgrat que disposem de terres de cultiu molt aptes per a la marihuana i l'opi, l'opi andalús era, en temps clàssics, el millor després del tebà. Els portuguesos, capaços d'una política autònoma educada i ferma, ens prendran la davantera. Aquí, entretinguts amb el segrest, deu edicions després, del llibre Fariña ( Nacho Carretero) que explica les aventures i carallades de certs dirigents del PP amb els narcos gallecs. Sempre van ser les drogues assumpte de molts diners, és a dir de poder.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook