27 de febrer de 2018
27.02.2018

Fer un tomb

27.02.2018 | 07:08

Em va fer mandra travessar aquella avinguda perquè la vorera del davant quedava una mica lluny. Així que vaig decidir fer la volta i tornar a l'hotel per la mateixa ruta per la qual havia arribat fins allà. Cap a la meitat del recorregut vaig sentir una frustració enorme per aquesta renúncia. Potser a l'altra banda m'esperava un succés capaç de modificar la meva vida. Què hauria estat de tu si el teu pare, perquè plovia, s'hagués quedat a casa el dia que va conèixer a la teva mare? Vaig pensar també en els meus hemisferis cerebrals, separats i units alhora pel cos callós, i vaig imaginar una idea a la qual li fes mandra saltar de l'un a l'altre per les mateixes raons per les quals jo no havia travessat el carrer.

Vaig tornar, doncs, sobre els meus passos disposat a superar el tràngol, però em vaig quedar paralitzat de nou a la vora de la vorera mentre la gent anava i venia evitant-me, i és que em vaig convertir de seguida en un destorb. El semàfor es tancava i s'obria sempre al mateix ritme, tot i que la circulació rodada canviava d'intensitat amb el pas de les hores. Vaig veure passar un Audi negre conduït pel diable, que em va fer un senyal inintel·ligible amb els dits de la mà dreta. Cap al tard, un paio va encendre al meu costat un Camel, el fum del qual vaig aspirar amb evident gust, tant que el paio em va mirar com si li estigués robant. El fum, dic, com si li estigués robant el fum. La gent no està bé.

Ja era negra nit quan vaig aconseguir abandonar el meu lloc i emprendre per fi el retorn a l'hotel sense haver assolit l'objectiu del dia. Pel camí vaig imaginar que es produïa una arruga en l'espai-temps, de manera que, alhora d'anar, em veia venir. I, en efecte, em vaig creuar amb un individu que s'assemblava a mi i que em va dir adeu amb familiaritat. Vaig estar a punt de seguir-lo, per veure què feia en arribar a l'encreuament maleït, però m'havia donat l'hora de prendre la medicació, que guardava a la maleta, i vaig seguir endavant. Tot just em va donar temps a dutxar-me i canviar-me de roba, ja que havia quedat per sopar amb uns col·legues que quan vaig arribar al restaurant ja eren a taula. Em van preguntar què havia fet durant tot el dia i els vaig dir que passejar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit