01 de març de 2018
01.03.2018

El besamans

01.03.2018 | 07:14

A què treu cap tot aquest mullader sobre la presència institucional catalana al besamans de Felip de Borbó i Grècia al sopar de gala del MWC al Palau de la Música?

És veritat que no hi havia ni el president del Parlament ni l'alcaldessa de Barcelona. Quina importància tenen aquestes absències si, en canvi, hi havia una representació de primer nivell del Govern de l'autonomia catalana? Sí, perquè ara mateix el Govern de l'autonomia catalana i el Govern de l'Estat són la mateixa cosa. En virtut de l'acord del Senat i del decret del president Mariano Rajoy de data 27 d'octubre, les funcions del Govern de la Generalitat han passat a ser exercides pel consell de ministres espanyol. I al besamans del Palau de la Música hi havia, degudament formats (aquests rituals s'assemblen molt a la litúrgia militar de passar revista), la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, almenys un ministre, i el delegat, Enric Millo. I si ells no manen a la Generalitat, qui hi mana? Si no eren els adequats, qui ho era? Potser havien d'incorporar a la fila un parell de directors generals?

Aquesta és la normalitat anormal de Catalunya des de fa quatre mesos: els ministres fent de consellers. L'Estat en els llocs de comandament de la Generalitat. Que hagin tingut la cura de no asseure's als despatxos dels cessats no canvia la realitat.

En aquesta realitat el normal és que el Rei sigui rebut a Catalunya per membres del Govern espanyol. I encara és més normal que el president del Parlament es negui a aparentar una normalitat en la qual no creu.

Dit això, diguem també que a Roger Torrent li ha anat molt bé poder fer aquesta exhibició d'intransigència davant el màxim representant de l'Estat. Una mostra de revolta al mateix temps sobiranista i republicana en uns moments en què ell mateix i el seu partit apareixen com els que premen el fre del pragmatisme davant la insistència de Junts per Catalunya en els aspectes simbòlics: defensant contra tota esperança la investidura de Puigdemont, primer, i ara substituint-lo per Jordi Sànchez, que si aconseguís sortir de la presó per ser elegit, i resolgués el tema del decret del rei i la presa de possessió, de totes maneres hauria d'exercir des de darrere de les reixes, per correspondència censurada o per les breus converses del locutori. I tot plegat durant només un parell de mesos, el temps que trigui el jutge instructor Carlos Llarena a processar-lo i a inhabilitar-lo preventivament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook