01 de març de 2018
01.03.2018

Mestra Mercedes Milá

01.03.2018 | 07:14

Anys 80, anys de PSOE. «Vostè va reconèixer que era impossible complir la promesa electoral del PSOE dels 880.000 llocs de treball, i ara ens diu que estan preparats per crear-ne 150.000 més. L'hem de creure ara?», etziba Mercedes Milá al llavors ministre socialista Carlos Solchaga. El programa era Jueves a jueves, en l'única tele que hi havia, la pública. S'ho imaginen a la tele pública d'avui, amb un periodista de TVE d'avui i davant d'un ministre d'avui? Ni jo, ni jo, i ni jo.

Milá sabia com fer-ho i li sobrava valor. «Deixi'm acabar, sigui sincer, no se'n vagi per la tangent», talla al totpoderós banquer Emilio Botín. Fins i tot toreja en curt el perillós cap de l'oposició quan pretén ser ell qui porta l'entrevista:

–Es pregunta el que es vol i es respon el que s'ha de respondre. Sentencia Manuel Fraga.

– El que es vol, també. Replica Milá.

– El que s'ha de respondre. Reafirma ell.

– I el que es vol. Remata ella.

Això preguntava al seu cap, el director general de RTVE, fa 32 anys: «Està disposat, senyor Calviño, a afirmar que en els informatius o en un programa com aquest, per exemple, es pot fer periodisme sense consignes, sense vetos, sense censures, sense temes tabú, sense ser pressionat?». Com que contesta que sí, prossegueix: «Molta gent deu estar dient, 'però com pot tenir la cara dura el senyor Calviño de dir això quan és recentíssima la suspensió d'un programa com La clave, que per a molts era l'únic programa de debat de televisió'». Més: «Hi ha 650.000 persones que han signat contra vostè, han dit 'nosaltres no volem el senyor Calviño'». El seu cap divideix la xifra per dos, i Milá el fulmina: «En tot cas, si fossin la meitat també serien moltes. Vostè dorm bé? [...] I la seva dona aguanta tenir al seu costat un monstre semblant, perquè si s'ha de refiar del que diuen la premsa i la ràdio i la gent, dirà: 'Amb qui em vaig casar jo, Déu meu de la meva vida, sense saber-ho!'».

Ens ho va recordar Ana Pastor a ¿Dónde estabas entonces?, de la Sexta. Mestra i deixebla juntes en aquesta escola de periodisme incisiu i valent que tant necessitem. Pena que el terratrèmol GH només ens en deixés una.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook